• La cultura. L’art català (Del Modernisme ençà). A Història de Catalunya (dirigida per Joan Regla), Barcelona: Aedos, 1972. v. II, capítol XI. pp.461-501.
  • Lluís Domènech i Montaner, teòric i erudit. A Lluís Domènech i Montaner en el 50è. Aniversari de la seva mort, nadala de Lluís Carulla i Canals, Barcelona 1973, p. 93-102.
  • Centenari del Centre Excursionista de Catalunya. Homenatge dels artistes catalans. Barcelona, 1976. Biografies de: Francesc d’A. CASADEMUNT (p. 128), Agústí ESPAÑOL VIÑAS (p. 152), Will FABER (p. 162), Josep GRAU GARRIGA, (p. 192), Josep HURTUNA (p. 208), Josep SALVADÓ JASSANS (p. 214), Josep Oriol JANSANA (p. 212), Ignasi MUNDó (p. 238), Pere PRUNA (p. 266), Josep ROCA SASTRE (p. 286), Rosa SERRA (p. 306), Francesc TODÓ (p. 318), Núria TORTRAS (p. 322). (Signats F.F.).
  • El Noucentisme. A Cataluña II. Barcelona. Noguer, 1978, pp. 239-284. (Sèrie “Tierras de España” de la Fundació Juan March).
  • Renouveaux de l’art modern et contemporain. A Histoire de la Catalogne, dirigida per Joaquim NADAL FARRERAS i Philippe WOLFF. Toulouse: Privat, 1982. pp. 157-180.
  • Colección Banco Urquijo. Capítols referents als segles XIX i començaments del XX. Madrid: Fundación Banco Urquijo, 1982. pp. 123-203 i catàleg.
  • La producció artística a l’època moderna i contemporània. A Història de Catalunya, dirigida per Joaquim NADAL FARRERAS i Philippe WOLFF. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1983, pp. 165-186.
  • L’Eixampla. (L’Eixampla Central o la Dreta de L’Eixample. La Diagonal. A la dreta de la Dreta de l’Eixample. El Parc de la Ciutadella. L’Esquerra de l’Eixarnple). A Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona. Baix Llobregat, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1982, pp. 109-129.
  • Las corrientes artísticas de entreguerras. A Historia Universal Salvat, Barcelona 1983, fascicles 160-161, (11 i 18 de maig) pp. 314-315.
  • Dibuix i cartellisme a l’època modernista. Conferència. A El temps del Modernisme, C.I.C. de Terrassa. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1985, pp. 148-161.
  • El dibuixant (Apel·les Mestres). A la nadala de la Fundació Jaume I dedicada a Apel·les Mestres (1854-1936). En el cinquentenari de la seva mort. 1936-1986. Desembre 1985, pp. 27-56. http://www.fundaciocarulla.cat/sites/default/files/nadala/Nadala_1985_{b1290ebd917bd555382fed8f642b33220a904b1f91254bf88d0109c1c5923481}20Apel{b1290ebd917bd555382fed8f642b33220a904b1f91254bf88d0109c1c5923481}20les{b1290ebd917bd555382fed8f642b33220a904b1f91254bf88d0109c1c5923481}20Mestres.pdf
  • El món artístic i cultural català. Al volum col·lectiu Elies Rogent i la Universitat de Barcelona, Generalitat de Catalunya – Universitat de Barce­lona, 1988. pp. 51-71.
  • El pintor de cavallet. A L’escenògraf Josep Mestres Cabanes, volum coordinat per Isidre BRAVO, Barcelona: Consorci del Gran Teatre del Liceu, 1989, pp. 134-135.
  • La gran vanguardia expresionista alemana. A Libro del año 1988, Salvat Editores, Barcelona 1988, pàgs. 187-189.)
  • Joan Llimona i Bruguera, Ramon Casas i Carbó, Xavier Nogués i Casas, Josep Llimona i Bruguera, Arístides Maillol i Josep Clarà i Ayats. A La nostra gent. Història de Catalunya, Plaza & Janés, Barcelona 1988, vol. III (El temps del Modernisme), pàgs. 144-146, 151-154, 158-161, 186-188, 189-191 i 199-201.
  • Resposta a l’enquesta Catalunyes: cent intel.lectuals i la qüestió nacional, Acta/Debat, Barcelona 1990, pàgs. 94-96.
  • Josep Goday en el Noucentisme. A L’Escola Ramon Llull, Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Districte de l’Eixample, 1990, pàgs. 7-10.
  • L’aquarel.lista. A Miquel Farré, pintor, Barcelona: I.M.M.,S.A., 1990, pàgs. 38-50.
  • Del Romanticismo al Novecentismo. A Colección Banco Hispano Americano. Madrid: Fundación Banco Hispano Americano, 1991. pàgs. 145-159, i les fitxes de les obres fins la p. 249, amb les seves corresponents bibliografies al final del volum.
  • La producción artística de la época moderna y contemporánea. A Historia de Cataluña, dirigida per Joaquim NADAL i FARRERAS i Philippe WOLFF. Barcelona-Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1992. pàgs. 143-160. (traducció de la de Privat, de Toulouse, de 1982)
  • Amb Francesc MIRALLES. L’entorn català d’Hermen Anglada-Camarasa a Mallorca i La col·lecció Hermen Anglada-Camarasa de la Fundació “La Caixa”. A Passat i present del Gran Hotel, Fundació “la Caixa” Illes Balears, Barcelona 1993, pàgs. 35-38 i 71-74.
  • Els artistes catalans i el cartell. Al volum Catalunya en 1000 cartells, des dels orígens fins a la Guerra Civil, Postermil S.L., Barcelona 1994, pàgs. 20-23.
  • (Amb Jordi Angel CARBONELL). Les arts plàstiques. A Història de la Cultura Catalana. Volum V. Naturalisme, Positivisme i Catalanisme 1860-1890. Barcelona: Edicions 62 1994, pàgs. 241-269.
  • (Amb Joan Lluís PÉREZ FRANCESCH). Pellicer i Fenyé, Josep Lluís. A Josep M. OLLÉ ROMEU (dir.): Homes del catalanisme. Bases de Manresa. Diccionari biogràfic, R. Dalmau Editor, Barcelona 1995, pàgs. 183-185.
  • El món artístic, Una nova política de museus, Les revistes especialitzades i La figura del nou artista. A L’època dels nous moviments socials 1900-1930, volum 8 de Història, política, societat i cultura dels Països Catalans, Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1995, pàgs. 341-349.
  • La volguda recerca d’una modernitat artística. A Història de la Cultura Catalana. Volum VI. El Modernisme 1890-1906. Barcelona: Edicions 62 1995, pàgs. 153-180
  • De l’art romàntic al modernista (1833-1897). A Història de Barcelona. Volum 6. La ciutat industrial, dirigida per Jaume SOBREQUÉS i CALLICÓ. Barcelona: Enciclopèdia Catalana-Ajuntament de Barcelona 1995, pàgs. 323-349.
  • L’Ottocento: dal neoclassicismo al realismo. A La pittura spagnola, a cura de Alfonso E. PÉREZ SÁNCHEZ. Milano: Electa 1995, vol. II, pàgs. 428-465.
  • El siglo XIX: del neoclasicismo al realismo. A La pintura española, dirigida per Alfonso E. PÉREZ SÁNCHEZ. Milano: Electa España 1995, vol. II, pàgs. 428-465.
  • (Amb Anna RIERA). L’art: De la norma neoclàssica a l’estímul del natural. A Història de la Cultura Catalana. Volum IV. Romanticisme i Renaixença 1800-1860. Barcelona: Edicions 62 1995, pàgs. 133-160.
  • Les arts plàstiques del Noucentisme. A Història de la Cultura Catalana. Volum VII. El Noucentisme 1906-1918. Barcelona: Edicions 62 1996, pàgs. 159-190.
  • Joaquim Renart, artista, a Orfeó Català. Quatre presidents 1939-1998, Pòrtic, Barcelona 1998, pàgs. 12-41.
  • Pere Daura en l‘art del seu temps. Epíleg a Teresa MACIÀ: Pere Daura (1896-1976), Àmbit, Barcelona 1999, pàgs. 187-192. (I la versió en anglès).
  • El Palau de la Música, fogar de les arts modernistes, a Lluís DOMÈNECH I GIRBAU (editor) i Marc LLIMARGAS i CASAS (fotografies): El Palau de la Música Catalana de Lluís Domènech i Montaner, Fundació Orfeó Català Palau de la Música – Lunwerg Editores – Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona 2000, pàgs. 115-126. (Hi ha traducció anglesa a les pàgs. 241-245, i un altre volum amb versió castellana).
  • Pintura. A Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Guia de les col·leccions del museu, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú 2001, pàgs. 109-139.
  • Pintores valencianos ochocentistas en Cataluña. A Pintura valenciana del siglo XIX, coordinació Salvador ALDANA, cura de l’edició Antonio ALEGRE, Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de Valencia, 2001, pàgs. 225-240.
  • La bibliofília vuitcentista. A Bibliofília a Catalunya, Fundació Jaume I, Barcelona 2001, pàgs. 12-19.
  • El mecenatge en la dinàmica cultural. A El Món de Cambó. Permanència i canvi en el seu 125è aniversari, Institut Cambó, Barcelona 2001, pàgs. 125-139.
  • Les flors a la pintura catalana del segle XIX. A Territori i paisatge. Natura i art, Ajuntament de Girona-Universitat de Girona, Girona 2002, pàgs. 177-185.
  • Una col·lecció de cartells d’esport. A L‘esport s’anuncia 1912-2002, Secretaria General de l’Esport-Generalitat de Catalunya, Barcelona 2003, pàgs. 13-16, 17-220 (en castellà) i 21-24 (en anglès).
  • Roc Riera Rojas, pintor. A Roc Riera Rojas 1913-1992, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 2003, pàgs. 58-96.
  • Texto e imagen. A Victor INFANTES, François LOPEZ & Jean-François BOTREL (dirs.): Historia de la edición y de la lectura en España 1472-1914, Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid 2003, pàgs. 705-710.
  • Lluís Rigalt i Farriols, Francesc Casanovas i Gorchs, Ramon Casas i Carbó, Marià Pidelaserra i Brias (Pius), Pablo Ruiz Picasso, Lluís Bagaria i Bou i Josep Mompou i Dencausse. A Josep M. CADENA (director): El dibuix a Catalunya. 100 dibuixants que cal conèixer, Pòrtic, Barcelona 2004, núms. 2, 16, 26, 37, 46, 48 i 53.
  • Modernisme. A ABC:STg/Sitges magazine, Escucurucuc edicions, Barcelona 2005, pàgs. 102-103.
  • Diversos comentaris a Colección Grupo Santander. Madrid: Fundación Santander Central Hispano, [2005], pàgs. 110, 116, 122, 128, 130, 134, 136, 138, 140, 144, 146, 148, 150, 156, 158, 162, 164, 166, 170, 172, 174, 176, 178, 180, 182, 184, 186, 188, 190, 192, 194, 196, 198, 200, 202, 204, 206, 210, 228, 230, 232, 236, 238, 240, 242, 244.
  • L’art a Barcelona de 1905 a 2005. A Torres y tiempo. Torres i temps, Fundació AGBAR, Barcelona 2006, pàgs. 30-43.
  • Hermen Anglada Camarasa: Desnudo bajo la parra; Isidre Nonell: Pura, la gitana; Joaquim Sunyer: Paisaje de pinos i Desnudo en el campo. A Guía Museo de Bellas Artes de Bilbao, Bilbao 2006, pàgs. 132-134.
  • Anglada Camarasa als museus d’Europa. A Història de l’art català. Art català al món, Edicions 62, Barcelona 2007, pàgs. 158-161.
  • La Col·lecció Anglada-Camarasa de la Fundació “la Caixa”, Obra Social Fundació “la Caixa”, Barcelona 2007.
  • Diverses fitxes a Arte para un aniversario. Del Renacimiento al Novecentismo en la colección Santander, Fundación Santander – Fundación Marcelino Botín, Santander 2007, pàgs. 76, 84, 86, 88, 90, 92, 94, 96, 100, 102, 104, 106, 108, 110, 112, 114, 116, 118, 122, 124, 128, 130, 132, 134, 136, (i traduccions a l’anglès).
  • Col·lecció d’art del modernisme i les primeres avantguardes, i les fitxes de Lluïsa Vidal (?): Retrat Femení i Ismael Smith: Parlant de Comas i Solà. A La col·lecció. Fundación Francisco Godia, Fundación Francisco Godia, Barcelona 2008, pàgs. 284-297, 312 i 328.
  • Art i esport a Catalunya. A L’esport a Catalunya, Fundació Lluís Carulla, Barcelona 2008, pàgs. 85-95.
  • El segle XIX, Modest Urgell i Romà Ribera. A Artistes catalans. Pintors. Romanticisme i Realisme en el segle XIX, Nova Catalunya Edicions, Barcelona 2008, pàgs. 13-17, 139-144 i 191-196.
  • Textos sobre Romeria en Granada de Ramon Pichot, Fiesta campestre de Josep Cusachs, Sacristán repartiendo limosnas i Gitana del lazo rojo d’Isidre Nonell, i Merienda campestre de Xavier Nogués. A El Conventet. Colecciones de pintura y dibujo. Del Impresionismo a la modernidad, G3T, S.L., Barcelona 2009 [2011], pàgs. 40, 44, 46, 58 i 98.
  • Xavier Nogués, pintor, a Cecília VIDAL MAYNOU i altres: Xavier Nogués (1873-1941), Fundació Xavier Nogués & Àmbit, Barcelona 2010, pàgs. 109-115.
  • Els gravats de la Història de Catalunya y de la Corona de Aragón de Victor Balaguer. A Maria Luisa LÓPEZ-VIDRIERO (dir.) i Pablo ANDRÉS ESCAPA (ed.): Bibliofília y nacionalismo, Seminario de Estudios Medievales y Renacentistas, Salamanca 2011, pàgs. 69-84.
  • Neomedievalismes al segle XIX. A Flocel SABATÉ (coord.): L’Edat Mitjana. Món real i espai imaginat, Editorial Afers, Catarroja-Barcelona 2012, pàgs. 217-225. (segona edició del text del 1999).
  • Desnudo bajo la parra, de Hermen Anglada-Camarasa. A Buletina 6, Bilboko Arte Ederren Museoa, Bilbao 2012, pàgs. 175-196 i 257-265.
  • Salvador Espriu en el record. A En homenatge a Salvador Espriu, Fundació Xavier Nogués, Barcelona 2013, pàgs. 14-19.
  • Museo Carmen Thyssen Málaga. Colección, Fundación Palacio de Villalón, Màlaga 2014; Francisco Miralles Paseo en barca, Hermen Anglada-Camarasa Baile gitano; i Ricard Canals Baile flamenco, pàgs. 232, 430, 432, 471 i 488.
  • Les arts i l’arquitectura. A Naixement i configuració del catalanisme 1814-1914, vol. II de Catalunya, nació d’Europa 1714-2014, Enciclopèdia Catalana, Barcelona 2014, pàgs. 249-279.
  • La iconografia de l’Onze de Setembre. A Agustí ALCOBERRO (dir.): Catalunya 1714-2014. La pervivència de la nació, Ara llibres – Generalitat de Catalunya, Barcelona 2014, pàgs. 342-357.
  • Joaquim Sunyer en el Museo de Bellas Artes de Bilbao. A Buletina 8, Bilboko Arte Ederren Museoa, Bilbao 2014, pàgs. 159-183 (en castellà i anglès) i 281-290 (en basc).
  • Colección Banco Santander, Fundación Banco Santander. [Madrid] 2016. (diverses fitxes ja publicades anteriorment i alguna de nova, reedició ampliada i retallada del catàleg de la col·lecció del Grupo Santander), pàgs. 108, 112, 116, 120, 124, 134, 136, 138, 142, 146,168 i 176,
  • Alexandre de Cabanyes i el Modernisme. A Esther ALSINA i Oriol PI DE CABANYES (eds.): Alexandre de Cabanyes 1877-1972. L’últim modernista, Biblioteca-Museu Víctor Balaguer – Viena Edicions – Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, Vilanova i la Geltrú-Barcelona 2018, pàgs. 49-58.
  • Les exposicions en la dinàmica creativa de la Barcelona de postguerra. A Art i cultura de postguerra. Barcelona 1939-1962, Ajuntament de Barcelona – Àmbit, Barcelona 2018, pp. 100-116.
  • Memorial (1978-2013) de la Secció d’Estampes, Gravats i Mapes, i de la Unitat Gràfica, 2013. A Liber Amicorum. A Francesc Fontbona, historiador de l’art (ed. a cura de Lourdes JIMÉNEZ), Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 2019, pp. 73-137.
  • Anònim, Hermen Anglada-Camarasa, Ramon Casas i Carbó, i Ramon Riera i Moliné. A Ignasi Domènech i Vives (Coord.): Museu del Cau Ferrat. Catàleg de pintura i obra sobre paper. Painting and Works on Paper Catalog, Museu Cau Ferrat, Sitges 2019, pp. 74-80, 91-123 i 219-220.
  • Del segle XIX al Noucentisme. A Artur RAMON (dir.): L’art del gravat català, Enciclopèdia Catalana SLU, Barcelona 2020, pàgs. 73-115.
  • 1866. Ramon Casas. El modernista que renovà la pintura catalana. A Borja de RIQUER (dir.): Vides catalanes que han fet història, Edicions 62, Barcelona 2020, pp. 585-592.
  • Pere Créixams i la seva circumstància. A Programa Festa Major d’Estiu Sant Pere 2022, Ajuntament de Tossa de Mar, 2022, ps. 30-31. (reedició del text de l’exposició Créixams de 1992).
  • L’art en la trajectòria del Cercle del Liceu. A Círculo del Liceo 1847-2022. 175 aniversario, Edicions MIC, Barcelona 2022, pàgs. 28-34.
  • Mestres Cabanes, pintor de cavallet. A Josep Mestres Cabanes, Fundació Josep Mestres Cabanes & Museu de Manresa, 2023, pàgs. 41-67.
  • Elisenda SALA, Fang a les mans, Arc editorial, Barcelona 2014, pàgs. 52-53 (no és al principi del llibre).