• Introducció a l’art noucentista. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Ba­lears, Barcelona, maig 1974.
  • Catàleg de l’exposició El Noucentisme i els anys vint, a la sala «Dau al Set» de Barcelona, 17 d’octubre del 1974.
  • Marià Pidelasserra. Impressionisme i Purntillisme. Presentació selecció i catalogació de l’exposició.  Galeria Arturo Ramon. Barcelona, gener­febrer 1975, 42 pp.
  • Catàleg de l’exposició Samuel Suñé (1888-1964), a la «Sala Rovira» de Barcelona, maig-juny del 1975.
  • Als vint-i-set anys del primer Saló d’Octubre. Al catàleg de l’exposició Record del Saló d’Octubre, a la «Galeria Arturo Ramon», Barcelona, octubre-novembre 1975.
  • Catàleg de l’exposició Joaquim Asensio Mariné (1890-1961), a «Laietana Galeria d’Art», de Barcelona, 7-27 de febrer del 1978.
  • Quatre escultors de la generació del 1917, introducció al catàleg de l’exposició 4 escultors del 99. Fenosa, Granyer, Rebull, Viladomat, Caixa d’Estalvis de Barcelona, Barcelona, març-abril 1979.
  • Nota sobre «La Campana Catalana» i altres texts del catàleg de l’exposició de dibuixos originals de «La Campana Catalana… », Biblioteca de Catalunya, primavera 1980, 23 pp.
  • Evolució de l’ex-librisme a Catalunya, Catàleg de l’exposició «Ex-libristes Catalans», Caixa de Barcelona, 1980.
  • El período 1906-1923 en las artes plásticas, catàleg de l’exposició Cien años de Cultura Catalana. Ministerio de Cultura, Madrid, 1980, pp. 29-30.
  • Presentació del catàleg de l’Exposició homenatge a Nicanor Vázquez. Cinquanta Aniversari: 1930-1980, «Santiago Martí», Antiguitats, Barcelona, octubre, 1980.
  • Presentació del catàleg de l’exposició Pau Roig – Mercè Diogène, Institut Français, Barcelona, novembre-desembre, 1980.
  • Pau Gargallo i el Noucentisme. Al catàleg de l’exposició Gargallo 1881-1981- Exposició del Centenari, Ajuntament de Barcelona, abril­maig 1981, pp. 24-27.
  • L’art entre Barcelone et Paris. Al catàleg de l’exposició La Catalogne au­jourd’hui, Palais de l’UNESCO, Paris 1981, pp. 13-15.
  • Presentació del catàleg de l’exposició Jaume Guix, Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia – Caixa de Barcelona, Sant Sadurní d’Anoia, 28 abril al 10 de maig de 1981.
  • Picasso en la Barcelona postmodernista, text al catàleg de l’exposició Picasso i Barcelona, Ajuntament de Barcelona, octubre 1981, pp. 10-14.
  • Inicis d’una carrera de pintor (A propòsit de la correspodència d’Hermen Anglada-Camarasa amb P. – J. Llort, 1894-1916) i Hermenegild Anglada ­Camarasa. Dades biogràfiques (així com selecció d’obres exposades i textos). Al catàleg de l’exposició Anglada-Camarasa, Caixa de Pensions, Barcelona, 1981-1982. (Signat conjuntament amb Francesc MIRALLES).
  • Comentari a l’oli Dones pentinant-se. Al catàleg de l’exposició antològica Picasso 1881-1981, Dirección General de Bellas Artes, Madrid, 1981. El mateix text, en català, a l’antològica de l’Ajuntament de Barcelona, 1982. Al catàleg s’inclou també un text sobre el retrat de Sebastià JUNYENT, tret de l’«Avenç», 1981.
  • Presentació del catàleg de l’exposició Homenatge a Picasso, Institut d’Estudis Vallencs, Valls, Desembre 1981.
  • Francesc Casanovas (1853-1921). Catàleg de l’exposició de dibuixos i litografies, Diputació de Barcelona, Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 1982.
  • Sobre Francesc Pujols, catàleg de l’exposició Centenari de Francesc Pujols. Homenatge, Galeria «Dau al Set», Barcelona, octubre 1982.
  • Jaume Mercadé, «home del 17». Al catàleg de l’Exposició Antològica Jaume Mercadé 1887-1967, Sala Cultural Caja Madrid, Barcelona, maig-juliol 1983.
  • Lluis Bagaria en la Catalunya postmodernista. Al catàleg de l’exposició Bagaria 1882-1940, Ministerio de Cultura, Madrid, junio-julio, 1983, pp. 63-68.
  • L’art catalan moderne. Al catàleg de l’exposició 50 ans d’art espagnol: 1880-1930, Galerie de Beaux Arts, Bordeaux, 1984.
  • La pintura mural d’Antoni Vila Arrufat. Al catàleg de l’exposició Vila Arrufat, Palau de la Virreina, Barcelona, 1984, pp. 20-25.
  • Picasso und Barcelona. Al catàleg de l’exposició Der Junge Picasso, Berna, Kunstmuseum, 1984, pp. 46-51.
  • Els Gravadors de la Rosa Vera. Al catàleg de l’exposició Els 98 gravadors de la Rosa Vera, Ajuntament de Barcelona, Palau de la Virreina, febrer-abril, 1985, pp. 13-17.
  • Des del Modernisme fins a la Guerra. Pròleg al catàleg de l’exposició L’Avantguarda a Catalunya. 1900-1935, Galeria «Dau al Set», Barcelona, març del 1985.
  • Tharrats, avantguardista independent. Al catàleg de l’exposició de Tharrats, Centre d’Estudis Catalans de París, 1985 (en traducció francesa). El mateix text al catàleg de l’exposició Tharrats, al Museu Puig (Perpinyà), juny-agost, 1985, p.s./n.
  • Toulouse-Lautrec en l’horitzó del Modernisme català. Al catàleg de l’exposició Toulouse-Lautrec. Col·lecció Museu d’Albi, Sala Municipal «Fidel Aguilar» , Ajuntament de Girona, juny 1985, pp. 7-9.
  • Artes y oficios. El Noucentisme. Al catàleg de l’exposició España-Diseño, de la EUROPALIA, Brusel-les, 1985, pp. 125-128. Edició bilingüe.
  • The art of Noucentisme. Al catàleg de l’exposició Homage to Barcelona. Arts Council of Great Britain, Londres, 14 de novembre de 1985 a 23 de febrer 1986, pp. 168-181.
  • Catalans al París del XIX i del fi de segle. Al catàleg de l’exposició Barcelona – Paris – Nova York, Generalitat de Catalunya, 1985.
  • Mario Verdaguer, pintor. Al catàleg de l’exposició-homenatge Centenari de Màrius Verdaguer (1885-1963). Diputació de Barcelona, Biblioteca de Catalunya, maig 1986. pp. 19-39.
  • Feliu Elias, pintor. Al catàleg de l’exposició Feliu Elias «Apa», Museu d’Art Modern, Barcelona, maig-juliol, 1986. pp. 29-41.
  • Regoyos a Catalunya. Al catàleg de l’exposició Darío de Regoyos. Caixa de Pensions, Barcelona, octubre i novembre 1986. pp. 22-23.
  • Pintura d’entreguerres: anys vint i trenta, presentació de l’exposició col·lectiva, Sala d’Art «Arturo Ramon», Barcelona, 1986-1987.
  • L’obra de Gili i Roig. Al catàleg de l’exposició Gili i Roig (1873-1926), Fundació Caixa de Pensions, Barcelona, 1986, pp. 9-15.
  • L’art del Noucentisme. Al catàleg de l’exposició Homenatge a Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 21 de gener al 29 de març 1987, pp. 169-181. (Edició del catàleg de Londres).
  • Pere Ysern i Alié un impressionista distant. Al catàleg de l’exposició Pere Ysern Alié. 1875-1946, Caixa de Barcelona, febrer-març, 1987. pp. 7-13 i pp. 43-45. (El text és una revisió ampliada del capítol 9 de La crisi del Modernisme artístic, Barcelona, Curial, 1975).
  • L’art romàntic i el realista a les col·leccions. Addenda al catàleg de l’exposició Col·leccionistes d’art a Catalunya, Fundació Privada Conde de Barcelona, Barcelona, juny-juliol 1987. (Substitueix el text mutilat de les pp. 69-70 del mateix catàleg).
  • Art in Catalonia 1900-1936. Noucentisme and Avantgarde. Al catàleg de l’exposició Homage to Catalonia, Barcelona Art City, Kobe – Kamakura- Gifu, abril-agost, 1987. pp. 122-130. Text en japonés i anglès.
  • Pintores valencianos de los siglos XIX y XX en la Colección Grupo Banco Hispano Americano. Introducció al catàleg de l’exposició homònima, Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, Banco Hispano Americano, València, 1987. pp. 11-18.
  • El arte catalán, entre Modernismo y Noucentisme. A Arte Catalán de la Colección Grupo Banco Hispano Americano. Modernismo y Novecentismo. Fundación Santillana, Santillana del Mar, 1988. pp. 11-67.
  • Pintura nord-americana vuitcentista. Text al catàleg de l’exposició Mestres americans del segle XIX de la Col·lecció Thyssen-Bornemisza, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 6 abril al 19 de juny, 1988. pp. 21-30.
  • Patrimoni artístic. Segles XIX i XX. Text al catàleg de l’exposició Mil·lenari de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1988. pp. 122-125.
  • Pintura do Mediterráneo espanhol (1880-1930). Text al catàleg de l’ex­posició 50 anos de pintura espanhola 1880-1930. Fundaçào Calouste Gul­benkian. Colecçào Banco Hispano-Americano. Lisboa, abril-maig 1989, pp. 9-12.
  • Josep Amat. Al catàleg de l’exposició antol.lògica, Fontana d’Or-Caixa de Girona, Diputació de Girona-Generalitat de Catalunya, Girona, Abril-Maig 1987.
  • Amb Joan AINAUD DE LASARTE. Patrimoni artístic. Al catàleg de l’exposició Mil·lenari de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Barcelona 1988, pàgs. 117-125 (122-125)
  • Arte Grafikoak Kataluinan. 2. Noucentismea. Al catàleg de l’exposició Arte Grafikoak Euskadin eta Kataluinan, Gobierno Vasco-Dpto. de Cultura y Turismo, Vitoria-Gasteiz, 1989, pàgs. 86-115.
  • Joan Llimona La missa de sant Felip Neri, Joaquim Mir Els sants obradors, Josep Llimona Mare de Déu de Montserrat, i autors diversos Corona literària montserratina (…). Al catàleg de l’exposició Millenum. Història i Arts de l’Església Catalana, Generalitat de Catalunya, Barcelona, Maig 1989, pàgs. 592, 599, 602 i 618.
  • El circ lautrequià de Pau Roig. Al catàleg de l’exposició Temes de circ. 20 litografies de Pau Roig, Biblioteca de Catalunya, Barcelona, maig-juny 1989, pàgs. 7-10 (El mateix text publicat a “Avui”, 15 maig 1988, amb retocs).
  • Den katalanska modernismen och den grafiska formen. Al catàleg de l’exposició Modernismen i Katalonien, Kulturhuset, Generalitat de Catalunya, Stockholm 1989, pàgs. 103-111.
  • Introducció a l’exposició Pintores valencianos 1880-1930 en la colección Banco Hispano Americano, Banco Hispano Americano-Fundación Santillana, Santillana del Mar Juliol-Agost 1989, pàgs. s/n (text ja aparegut a l’exposició de València de 1987).
  • Homenaje a Gargallo 1881-1934. A Catálogo nacional de arte contemporáneo, Barcelona, Ibérico 2000, 1989, vol. I, pàgs. s/n. (entre 96 i 97).
  • Pintura catalana y valenciana entre el Realismo y el Novecentismo. Text al catàleg de l’exposició Pintores catalanes y valencianos 1880-1930, Bilbao, Fundación Banco Hispano Americano, 1989, pàgs. 11-19.
  • La fama de Francesc Gimeno. Text al catàleg de l’Exposició antològica de F.Gimeno, Barcelona, galeria Manel Mayoral, Març 1990, p. 5.
  • Josep Obiols en el seu context artístic i cultural. Al catàleg de l’exposició Josep Obiols, Ajuntament de Barcelona, 6 Abril/13 Maig 1990, pàgs. 9-15
  • .Pintura catalana entre el realisme i el noucentisme. Al catàleg de l’exposició Mestres de la pintura catalana, Asahi Shimbun/ Generalitat de Catalunya, Tokyo 1990, pàgs. 9-11 (text en japonès) i 12-13 (text en català).
  • Durancamps al seu temps. Al catàleg de l’exposició Rafael Durancamps. Entre 1915 i 1945, Caixa de Pensions, Barcelona 25-V/15-VII-1990, pàgs. 21-29.
  • Fitxa de Ruinas del castillo de Santueri (…) de Joaquim Mir. A Obras singulares, Barcelona: Artur Ramon anticuario, Primavera 1990, n1 7.
  • Pintura mediterrània entre el Realisme i el Noucentisme. Text al catàleg de l’exposició Pintura mediterrània 1880-1930. Colección Banco Hispano Americano, Palma de Mallorca, Conselleria de Cultura, Educació i Esports. Govern Balear 1990, pàgs. 11-17 i altres textos. (Traducció del catàleg de l’exposició de Bilbao, 1989).
  • Va existir realment el Modernisme?. Al catàleg de l’exposició El Modernisme, Museu d’Art Modern, Barcelona 1990, pàgs. 45-49.
  • Joaquim Sunyer i el paisatge del Noucents. Text al catàleg de l’exposició Joaquim Sunyer (A l’entorn del Clot dels Frares), Ajuntament de Girona, Octubre 1990, pàgs. 9-13.
  • Pinazo el viejo en su tiempo. Text al catàleg de l’exposició Los Pinazo 100 años de expresión artística, Puerto Autónomo de Valencia, Diciembre 1990-Enero 1991, pàgs. 23-26. (Després reproduit al catàleg de la mateixa exposició a Alacant i al periòdic “Información” de la mateixa ciutat, 1991).
  • Paris dans un demi-siecle de peinture espagnole (1880-1930). Al catàleg de l’exposició Reflets. 50 años de pintura española (1880-1930)/ 50 Ans de pinture espagnola [sic] (1880-1930), Casa de España, Centre Culturel Espagnol- Fundación Banco Hispano Americano [París], 1991, pàgs. 13-17 (text castellà), 18-22 (text francès).
  • Pinazo el viejo en su tiempo. Text al catàleg de l’exposició Los Pinazo 100 años de expresión artística, Ayuntamiento de Alicante-Caja de Ahorros del Mediterraneo, Alacant, Febrero-Marzo 1991, pàgs. 12-14. (Mateix text de l’exposició a València del 1990).
  • Francesc Salès i l’Escola de París. Al catàleg de l’exposició Francesc Salès. Barcelona 1904 – París 1976, Barcelona: Sala Parés, Març-Abril 1991, [pàgs. 17-29].
  • Grans Noms de la Pintura Catalana. Text al catàleg homònim, Barcelona: Anna Ruiz Galeria d’Art, [Març 1991], p. s/n.
  • Joaquin Vancells, una figura del paisajismo modernista. Text al catàleg Joaquin Vancells (1866-1912), Madrid: Galeria Biosca, Abril-Maig 1991, [pàgs. 7-8].
  • Mir noucentista?. Text al catàleg Joaquim Mir al Camp de Tarragona. 1906-1914, Barcelona: Fundació “La Caixa”, 14 de maig – 22 de juny 1991, pàgs. 69-73.
  • Porcar i Catalunya. A Porcar 1889-1974, Caixa d’Estalvis de Castelló – Ajuntament de Castelló – Generalitat Valenciana, Castelló de la Plana 1991, pàgs. 43-51.
  • Els Llimona, una dinastia d’artistes. Al catàleg de l’exposició La família Llimona, una nissaga d’artistes, Caixa Penedès, [Vilafranca del Penedès], Agost-Setembre 1991 [pàgs. 10-12].
  • La pittura del modernismo. Al catàleg de l’exposició Da Gaudí a Picasso, Fondazione Giorgio Cini/Olivetti/Electa, Venezia, Setembre-Novembre 1991, pàgs. 3-12.
  • Dos mestres i els seus deixebles. Al catàleg de l’exposició homònima. Sala d’Art Artur Ramon, Barcelona 1991-92, pàgs. 5-8.
  • El segle XIX: especial significació. Al catàleg de l’exposició El gravat en el temps, del segle XV als nostres dies, Museu d’Art, Girona, Octubre 1991 – Març 1992, pàgs. 34-36.
  • Antoni Ribas i el triomf del Realisme. Al catàleg de l’exposició Antoni Ribas (1845-1911), “Sa Nostra” Caixa de Balears, Palma de Mallorca, 1991, pàgs. 11-16.
  • Modest Urgell a través de les seves exposicions. Al catàleg de l’exposició Modest Urgell 1939-1919, Fundació “La Caixa”, Barcelona 1992, pàgs. 17-24 i 114-117.
  • Isidre Nonell. Lola. Al catàleg de la Mostra permanent del Pavelló de Catalunya a l’Exposició Universal de Sevilla 1992, pàgs. 116-120.
  • El Modernisme i Lambert Escaler. Al catàleg de l’exposició Lambert Escaler i Milà -Artista vilafranquí del Modernisme (1874-1957), Fundació Caixa Penedès, [Vilafranca del Penedès], Agost-Setembre 1992 [pàgs. 7-9].
  • Raimon Casellas, crític d’art, i les fitxes de Paisatge urbà amb figures i Paisatge urbà amb figures d’Enric Ferau i Alsina, El pla de la Boqueria d’Achille Batisttuzzi, croquis d’una parella en actitud amorosa i estudi del natural d’Antoni Caba, Esbós per “Zitto, silenzio che passa la ronda” i Un escorcoll policiac de Josep Lluís Pellicer, Travesuras de Cupido, Can Raibeich (Rodalies d’Olot), El toque de oración en estado de embrión i Paisatges de Modest Urgell, Estudi acadèmic d’un nu masculí, Els forjadors i Enterrament del carnestoltes de Lluis Graner i Cuesta de los cipreses i Au bord de l’Oise d’Ignacio Zuloaga, a La col·lecció Raimon Casellas. Dibuixos i gravats del Barroc al Modernisme del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu Nacional d’Art de Catalunya. Gabinet de Dibuixos i Gravats, Barcelona 1992, pàgs. 30-37, 164, 165, 175, 176, 180, 181, 191, 192, 200, 201, 210 i 211.
  • (versió castellana, Museu Nacional d’Art de Catalunya-Museo del Prado, Madrid 1993)
  • Pere Creixams i la seva circumstància. Al catàleg de l’exposició Pere Creixams (1893-1965), Museu Municipal de Tossa – Museu d’art. Girona, 1992, [pàgs. 18-19].
  • Ricard Guinó, retorn a casa. Al catàleg de l’exposició Ricard Guinó. Escultures i dibuixos, Ajuntament de Girona, Octubre 1992, pàgs. 11-17.
  • Santiago Rusiñol y sus jardines. Al catàleg de l’exposició Francisco Iturrino. Santiago Rusiñol. Jardines de España, Obra Social i Cultural. Caixa d’Estalvis de València, Castelló i Alacant. Bancaixa, València 1993, pàgs. 47-61.
  • (Amb Francesc MIRALLES). Anglada Camarasa a Montserrat. Al catàleg de l’exposició homònima, Fundació Caixa de Manresa, Manresa 1993, pàgs. 3-9.
  • El paisatge en l’art europeu. Al catàleg de l’exposició L’Escola d’Olot. J. Berga, J. Vayreda, M. Vayreda, Fundació La Caixa, Museu Comarcal de la Garrotxa, Olot-Barcelona 1993, pàgs. 19-24.
  • La generació d’Hortensi Güell. Al catàleg de l’exposició Hortensi Güell, Fundació La Caixa, Museu Comarcal Salvador Vilaseca, Reus 1993, pàgs. 11-16.
  • L’època d’Alfred Figueras. Al catàleg de l’exposició Alfred Figueras, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1993, p. 5.
  • Els artistes del Cercle de Sant Lluc. Al catàleg de l’exposició Cercle Artístic de Sant Lluc 1893-1993. Cent anys, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1993, pàgs. 11-14.
  • Estampes, Mapes i Gravats. A Bibliogràphica. Documents dels segles VIII-XX, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1993, pàgs. 41-49.
  • (Amb Francesc MIRALLES). La col·lecció Hermen Anglada-Camarasa de la Fundació “La Caixa” i Col·lecció Hermen Anglada-Camarasa de la Fundació “La Caixa” Pintura i Obra sobre paper. Al catàleg de l’exposició Anglada-Camarasa al Gran Hotel Redescobrir una època, Fundació “la Caixa” Illes Balears, Palma 1993, pàgs. 41-49 i 81-158.
  • Cecili Pla i la modernitat del seu temps. Al catàleg de l’exposició Cecilio Pla, Obra Social i Cultural Caixa d’Estalvis de València, Castelló i Alacant Bancaixa, València 1993, pàgs. 50-63 (amb traducció castellana).
  • La imatge de l’arqueologia. A la carpeta de l’exposició Testimonis i documents. Gravats i fotografies sobre la descoberta arqueològica s. XVIII i XIX, Museu d’Història de Tarragona, 1993.
  • Cataluña en la dinámica Centro-Periferia del Arte Español Moderno. Al catáleg de l’exposició Centro y Periferia en la Modernización de la Pintura Española (1880-1918), Ministerio de Cultura-Ambit Servicios Editoriales, Madrid-Bilbao 1993-94, pàgs. 100-105.
  • El mar en la pintura Catalana entre los siglos XIX y XX. Al Catàleg de l’exposició Imágenes de un coloso. El Mar en la Pintura Española, Ministerio de Cultura, Madrid 1993 [1994], pàgs. 17-22.
  • J.V.Foix i Josep Obiols. Al catàleg de l’exposició J.V.Foix. Investigador en poesia i amic de les arts, Fundació “la Caixa”, Barcelona Febrer-Abril 1994, pàgs. 92-95.
  • Secreter de Josep Antoni Cabanyeres. Al catàleg de l’exposició Moble català, Electa -Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona Febrer-Abril 1994, pàgs. 301-303.
  • Jaume Pla, pintor. Al catàleg de l’exposició Jaume Pla, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1994, pàgs. 7-13.
  • Una singular col·lecció de pintura vuitcentista. A Pintura catalana. Col·lecció inèdita del segle XIX, principis del XX. Selecta V. Museu Diocesà de Barcelona, Pia Almoina, Març-Abril 1994, [p. 9].
  • Sorolla en el marco pictórico internacional de su época. Al catàleg de l’exposició Sorolla (fondos del Museo Sorolla), Caixavigo-Ministerio de Cultura, Vigo, Maig-Juny 1994, pàgs. 11-16.
  • La col·lecció del Central Hispano al Cercle. Al catàleg de l’exposició Pintura de la Colección Central Hispano, Círculo del Liceo, Barcelona Juny-Juliol 1994, [pàgs. 4-5].
  • Anglada-Camarasa. Itinerario biográfico de su primera época de París (1894-1904). Al catàleg de l’exposició El París de Anglada-Camarasa, Generalitat de Catalunya, Delegació a Madrid, 1994, pàgs. 19-32.
  • (Amb Victoria DURÁ). Lluís Rigalt. El silenci del paisatge, i els comentaris a les fitxes. Al catàleg de l’exposició Cent Anys de Paisatgisme Català, Centenari de la mort de Lluís Rigalt, Ramon Martí Alsina i Joaquim Vayreda, Museu d’Art Modern del MNAC, Barcelona 1994, pàgs. 33-105.
  • 1874-1906. La France et la nouvelle peinture espagnole. Al catàleg de l’exposició De Fortuny à Picasso, trente ans de peinture espagnole. 1874-1906, Réunion des Musées Nationaux, París-Agen 1994, pàgs. 19-26.
  • L’art de Girona abans de la modernitat. Al catàleg de l’exposició 75 anys d’art a Girona, Grup Excursionista i Esportiu Gironí, Girona 1994, pàgs. 15-17.
  • Joaquim Asensio Mariné. Al catàleg de l’exposició Joaquim Asensio (1890-1961). Galeria A. Cortina, Barcelona 1994. (Reproduït del catàleg homònim de 1978).
  • La imatge del Noucentisme. Al catàleg de l’exposició El Noucentisme, un projecte de modernitat, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona-Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1994-95, pàgs. 73-83.
  • Pau Roig. Al catàleg de l’exposició Pau Roig (1879-1955). Sala Parés, Barcelona 1995.
  • Pau Roig (1879-1955). Al catàleg de l’exposició Pau Roig. París, a l’entorn de 1900. Sala d’Art Artur Ramon, Barcelona 1995, pàgs. 6-14.
  • Barcelona emmarcada (1850-1939). Al catàleg de l’exposició Retrat de Barcelona, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1995, Vol. II, pàgs. 56-60 (traducció castellana, pàgs. 187-191).
  • Presentació del catàleg de l’exposició Pere Ysern Alié 1875-1976, Galeria d’Art Anna Ruiz, Barcelona, Maig-Juny 1995.
  • El conde de Artal y la ampliación del mercado del arte español en la Argentina. Al catàleg de l’exposició Los Salones Artal. Pintura española en los inicios del S. XX, Ministerio de Cultura, Madrid 1995, pàgs. 15-27.
  • Bonaventura Bassegoda i Amigó. Crític i historiador de l’art. Al catàleg de l’exposició L’obra arquitectònica de Pere, Joaquim i Bonaventura Bassegoda (1856-1934), Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona 1995, pàgs. 13-17.
  • Torres-Garcia i la xilografia. Al catàleg de l’exposició Torres-Garcia. D’una terra, d’un paisatge, Ajuntament de Girona 1995, pàgs. 13-14.
  • Picasso i Els Quatre Gats. Al catàleg de l’exposició Picasso i Els 4 Gats, Museu Picasso, Barcelona 1995, pàgs. 11-20.
  • Presentació del catàleg de l’exposició Nadales litogràfiques del segle XIX, Biblioteca de Catalunya, Desembre 1995-Gener 1996, pàgs. 11-14.
  • Eliseu Meifren Vista de Venecia i Paisaje con pueblo y río, Santiago Rusiñol La cruz de término, Joaquim Mir La catedral dels pobres, Hermen Anglada-Camarasa Le paon blanc i Joaquim Sunyer Mediterrània. A De Canaletto a Kandinsky. Obras maestras de la colección Carmen Thyssen-Bornemisza, Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid 1996, pàgs. 104, 196, 214, 216, 222 i 234.
  • Les col.leccions del Museu d’Art en el seu marc històric. Al catàleg de l’exposició L’altra col.lecció del Museu d’Art de Sabadell, Museu d’Art de Sabadell, Sabadell 1995 [1996], pàgs. 10-11.
  • Litografía. A los doscientos años de una revolución. A Eduardo Arroyo. Suite Senefelder and Co., Bilboko Arte Ederretako Museoa – Museo de Bellas Artes de Bilbao, Bilbao 1996, pàgs. 11-14.
  • Ricard Marlet, xilògraf. Al catàleg de l’exposició Ricard Marlet. Exposició del centenari 1896-1996, Museu d’Art de Sabadell – Fundació Caixa de Sabadell, Sabadell 1996, pàgs. 31-36.
  • Durancamps 1891-1979. Al catàleg de l’exposició Durancamps 1891-1979, Galeria d’art Manel Mayoral, Barcelona 1996, pàgs. s/n.
  • Andorra: Gravats, Litografies i IlAlustracions Vuitcentistes. Al catàleg de l’exposició Viatge de Ploma i Paper. Il·lustracions Gràfiques de l’Andorra del Segle XIX, Govern d’Andorra, Andorra la Vella 1996, pàgs. 13-16.
  • Laureà Barrau, coetani reticent del Modernisme. Al catàleg de l’exposició Laureà Barrau, Sa Nostra, Obra Social i Cultural, Eivissa 1996, pàgs. 13-19.
  • La recuperació dEl Greco per part dels modernistes catalans. Al catàleg de l’exposició El Greco. La seva revaloració pel Modernisme català, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 1996-97, pàgs. 44-51, 198-199, 202, 205 i 212-217.
  • Lèpoca de Miquel Carbonell i Selva. Al catàleg de l’exposició Miquel Carbonell i Selva, pintor (1854-1896), Ajuntament de Molins de Rei-Fundació “la Caixa”, Molins de Rei 1997, pàgs. 13-15.
  • Ramon Martí Alsina El pintor Francesc Torrescassana, Alejandro Ferrant y Fischermans El escultor Ricardo Bellver, Antonio Caba y Casamitjana, El escultor Juan Samsó. Al catàleg de l’exposició Artistas pintados. Retratos de Pintores y Escultores del Siglo XIX en el Museo del Prado, Ministerio de Educación y Cultura, Madrid 1997, pàgs. 88-89, 128-129, 162-163.
  • Presentació del catàleg de l’exposició David Santsalvador, dibuixant (1909-1938). Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1997, pàgs. 11-12.
  • Els Vila, llinatge dartistes. Al catàleg de l’exposició J.Vila Cinca 1856-1938 A.Vila Arrufat (1894-1989), Anna Ruiz Galeria d’Art, Barcelona 1997, [pàgs. 5-6].
  • Los pintores modernistas en el Círculo del Liceo. Al catàleg de l’exposició homònima, Focus-Fundación “La Caixa”, Sevilla-Palma 1997, pàgs. 21-31.
  • Una ullada a la pintura vuitcentista valenciana. Al catàleg de l’exposició Pintors valencians al Museu de lHabana, Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, València 1997, pàgs. 35-48. [en edició bilingüe].
  • Una mirada a la pintura ochocentista valenciana. Al catàleg de l’exposició Pintores valencianos en el Museo de La Habana, Caja Salamanca y Soria, Salamanca 1997, pàgs. 17-21. [abans publicat per la Generalitat Valenciana].
  • Eliseu Meifren Il porto di Barcellona, Il ritorno dalla pesca, Joaquim Mir La catedral dels pobres, Hermen Anglada-Camarasa Le paon blanc i Joaquim Sunyer Mediterrània, i biografies. A Capolavori dalla collezione di Carmen Thyssen-Bornemisza, Museo Thyssen-Bornemisza, Villa Favorita, Lugano – Skira, Milano 1997, pàgs. 202, 204, 254, 282, 288, 293,  312-313 i 321.
  • La pintura de paisatge a Catalunya, Eliseu Meifren Vista de Venècia, i Santiago Rusiñol La creu de terme, i biografies. A El paisatgisme català del Naturalisme al Noucentisme, dins la colecció Carmen Thyssen-Bornemisza, Govern d’Andorra, Ministeri de Cultura, Andorra la Vella 1997, pàgs. 19-33, 84, i 100.
  • `San Juan de Dios´ de Agapit Vallmitjana. A Imágenes de San Juan de Dios, Orden Hospitalaria de San Juan de Dios, Granada 1995 [1997], pàgs. 228-233.
  • Hermen Anglada Camarasa Mujer de noche, en París, Danza gitana, Vendedor de gallos, Maternidad gitana de perfil, Paisaje de Pollença, Fondo marino, Gruta en el fondo del mar i Rosales bajo los pinos; Isidre Nonell Figura femenina i Joaquim Sunyer Mujer en campo de trigo. A Colección Pedro Masaveu. Pintura del siglo XX, Principado de Asturias-Caja de Asturias, Gijón 1997, pàgs. 20-26, 32-40 i 44-46.
  • Presentació del díptic de l’exposició Donació J.L. Drucker. Gravats, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1997-98.
  • La col·lecció dart del Cercle del Liceu. A 150 Aniversario. Círculo del Liceo. Memoria año 1997, Barcelona 1998, pàgs. 13-14.
  • Eliseu Meifren El puerto de Barcelona, Santiago Rusiñol La cruz de término, Joaquim Mir La catedral de los pobres, Hermen Anglada-Camarasa Le paon blanc i Baile gitano, i Joaquim Sunyer Mediterrània. A La pintura española del cambio de siglo en la colección Carmen Thyssen-Bornemisza, Palacio de Sástago, Zaragoza 1998, pàgs. 38, 60, 68, 86, 88 i 110.
  • Eliseu Meifren Pescaderas, Marina i Paisaje (Laguna); Bonaventura Casas de Valls Bodega; Dionís Baixeras Calafates en el puerto de Barcelona, Conversación en el muelle i Pescador de almejas; Ramon Casas Mujer desnudándose i Retrato de los niños de los señores Sánchez; Francisco Sans Castaño Niña con oveja; Nicolau Raurich Acantilado; i Joaquim Mir Paisaje de l’Aleixar. A Colección Pedro Masaveu. Pintores del siglo XIX, Principado de Asturias-Caja de Asturias, Gijón 1998, pàgs. 66-71, 86-89, 92-95, 128-131, 144-145, 160-161 i 164-165.
  • La modernidad en el fin de siglo, y su entrada en España a través del arte catalán. A La mirada de José María Fernández 1881-1947, Consejería de Cultura de la Junta de Andalucía, Màlaga 1998, pàgs. 15-22.
  • Amb Pilar VÉLEZ. Jaume Pla, gravador. A Jaume Pla Gravador, Fundació Caixa de Sabadell, Sabadell 1998, pàgs. 5-10.
  • Lluís Rigalt i la seva visió de Barcelona. A Vistes de la Barcelona antiga 1867-1884, Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi & Autopistas, Barcelona 1998, pàgs. 7-8.
  • La incorporació de lart islàmic a l’estètica occidental. A LIslam i Catalunya, Institut Català de la Mediterrània / Lunwerg / Museu d’Història de Catalunya, Barcelona 1998, pàgs. 341-343.
  • Antoni Caba Ritratto di bambina, Eliseu Meifren Veduta de Venecia, Francisco Miralles Passeggiata in barca i Scena di strada con la pioggia, i notes biogràfiques dels pintors. A Fortuny e la pittura preziosista spagnola. Collezione Carmen Thyssen-Bornemisza, Electa Napoli 1998, pàgs. 28, 54, 56, 58, 143, 150-151, 165-166 i 169-170.
  • Notes sobre l’art català i la crisi del 98. AEscolta Espanya”. Catalunya i la crisi del 98, Museu d’Història de Catalunya-Proa-Departament de Cultura, Barcelona 1998, pàgs. 168-173.
  • J.O.Jansana, del cel als inferns. Al catàleg Antología Jansana, Art Petritxol, Barcelona 1999, [p. 2].
  • Les arrels de Roca Sastre. Al catàleg Roca-Sastre des dels orígens, Maragall Sala d’Art, Barcelona 1999, [p. 5].
  • Prudenci Bertrana, artista plàstic. Al catàleg de l’exposició Prudenci Bertrana. La presó de lànima, Diputació de Girona – Museu d’Art de Girona 1999, pàgs. 31-35.
  • Xavier Gosé, París aparte. Al catàleg de l’exposició Xavier Gosé (1876-1915). El París de la Belle Époque, Fundación Cultural MAPFRE VIDA, Madrid 1999, pàgs. 25-39.
  • Contenido y límites de la Escuela de París. Al catàleg Españoles en París. Fondos del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Fundación Marcelino Botín, Santander 1999, pàgs. 29-35.
  • Santiago Rusiñol La cruz de término, i notes biogràfiques de Rusiñol i de Meifren. A Aspectos de la Tradición Paisajística en la colección Carmen Thyssen-Bornemisza, Junta de Andalucía – Unicaja Fundación, Màlaga 1999, pàgs. 262, 289, 293 i 294.
  • Somiatruites, [Captaire], [Antipodistes], [Gitana] i [Plaça de Sant Agustí vell]. A Eduard Alcoy. Art, artifici i realitat (1945-1987), Patronat Municipal de Cultura, Mataró 1999, pàgs. 50, 54 i 60.
  • Text de presentació al catàleg de l’exposició Turandot al Liceu, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1999.
  • El jardín en la pintura modernista catalana. A Jardines de España (1870-1936), Fundación Cultural Mapfre Vida, Madrid 1999, pàgs. 111-121.
  • París i els pintors catalans a la segona meitat del segle XIX. A Pintors espanyols a París, 1880-1910, Fundació “la Caixa”, Barcelona 1999, pàgs. 36-43.
  • Joaquim Mir La catedral dels pobres. A Del impresionismo a la vanguardia en la colección Carmen Thyssen-Bornemisza, Fundació Caixa Catalunya, Barcelona 1999, pàgs. 32-33 i 207-208.
  • La música [i Fenosa]. A Apel·les Fenosa 1899-1988, MNAC-Centro Cultural del Conde Duque, Barcelona-Madrid 1999, pàgs. 45-48. (Volums diferents en català i en castellà)
  • Introducció a Del Romanticismo al Novecentismo. Cien años de pintura española en la Colección Santander Central Hispano, Fundación Santander Central Hispano & Instituto de América de Santa Fe, Granada 1999, pàgs. 13-41.
  • (Amb Victoria DURÁ). Texts al catàleg de l’exposició Real Academia Catalana de Bellas Artes de Sant Jordi. Exposición antológica de pintura, Museo de Navarra / Centro Cultural Castillo de Maya, Pamplona, San Sebastián 1999-2000.
  • La fama de Nonell. A Isidre Nonell 1872-1911, Museu d’Art Modern, MNAC / Fundación Cultural MAPFRE VIDA, Barcelona-Madrid 2000, pàgs. 33-42.
  • Definir el Modernismo. A El Modernismo catalán, un entusiasmo, Fundación Santander-Central-Hispano, Madrid 2000, pàgs. 37-44.
  • (Amb Victoria DURÁ). Catalans en el món de Steinlen. Al catàleg de l’exposició Steinlen i lèpoca del 1900, Museu Picasso, Barcelona 2000, pàgs. 179-187.
  • (Amb Victoria DURÁ). Texts al catàleg de l’exposició Real Academia Catalana de Bellas Artes de Sant Jordi. Exposición antológica de pintura, Fundación Caja de Ahorros de Vitoria y Álava, Vitoria, San Sebastián 1999-2000.
  • Presentació del catàleg de l’exposició Paisatges i paisatgistes, Art Petritxol Galeria d’art, Barcelona, Primavera 2000, [p. 3].
  • (Amb Victoria DURÁ). Texts al catàleg de l’exposició Real Academia Catalana de Bellas Artes de Sant Jordi. Exposición antológica de pintura, Bizkaiko Foru Aldundia / Diputació Foral der Bizkaia, Bilbao, San Sebastián 1999-2000.
  • Miquel Blay en el seu entorn cultural. Al catàleg de l’exposició Miquel Blay i Fàbrega 1866-1936. Lescultura del sentiment, Fundació Caixa de Girona-Museu Comarcal de la Garrotxa, Olot 2000, pàgs. 15-17.
  • Joan Rebull, escultor essencial. Al catàleg de l’exposició Joan Rebull, Museu Abelló, Mollet del Vallès 2000, pàgs. 9-10.
  • La playa en la pintura catalana. A A la playa. El mar como tema de modernidad en la pintura española, 1870-1936, Fundación Cultural Mapfre Vida, Madrid 2000, pàgs. 107-120.
  • Eliseu Meifren Valldemossa, i biografia. A LImpressionisme i la seva empremta dins la colecció Carmen Thyssen-Bornemisza, Govern d’Andorra, Ministeri de Cultura, Andorra la Vella 2000, pàgs. 104 i 118.
  • Josep F. Ràfols, historiador de lart. A Josep F. Ràfols (1889-1965), Biblioteca Museu Víctor Balaguer-Fundació Caixa Penedès, Vilanova i la Geltrú-Vilafranca del Penedès 2000-2001, pàgs. 73-75.
  • Hermen Anglada-Camarasa The White Peacock i Joaquim Mir The Abyss. Majorca. A The Revolt of Colour. From Impressionism to the Avant-garde. Masterpieces from the Carmen Thyssen-Bornemisza collectión, Marot-Tijdsbeeld, Ixelles 2001, pàgs. 50, 62, 153 i 157.
  • Joan Merli, marxant dart i editor. A Joan MERLI: 33 pintors catalans, Anna Ruiz Galeria d’Art, Barcelona 2001, pàgs. 12-15.
  • Josep Mompou, un fauve a Tossa. A Josep Mompou, un fauve a Tossa. Exposició antològica, Museu Municipal de Tossa – Editorial Mediterrània, Tossa-Barcelona 2001, pàgs. 7-9.
  • Presentació a Josep Mompou. Originals per a Ballet de R.Permanyer, 1949, Ed. Horta, Sala Rovira, Barcelona 2001.
  • Emilio [sic] Bosch Roger Carrer Nou, Teatre Arnau, i Achille Battistuzzi Vista del Teatro del Liceo de Barcelona. A Vistas urbanas y arquitecturas ilusorias.  La ciudad según el artista, Manuel Barbié Galería de Arte, Barcelona 2001, pàgs. 50-51 i 74-75.
  • Joaquim Mir The Abyss. Majorca i nota biogràfica. A Landscapes from Brueghel to Kandinsky. The Exhibition in Honour of the Collector Baron Hans Heinrich Thyssen-Bornemisza, Hatje Cantz Publishers, Ostfildern-Ruit 2001, pàgs. 168, i 225-226.
  • Grau Sala o l’evocació dun món enyorat. Al catàleg de l’exposició Grau Sala, Gómez Turu Gallery, Barcelona 2001, pàgs. 7-13.
  • Noucentisme et retour à lordre. Al catàleg Paris-Barcelone de Gaudí à Miró, Réunion des Musées Nationaux, París 2001, pàgs. 295-303.
  • La descoberta de la muntanya en la pintura. A Lànima de la muntanya, Generalitat de Catalunya, Barcelona 2001, pàgs. 100-111.
  • La fama de Anglada-Camarasa i [amb Francesc Miralles] Catálogo. A Anglada-Camarasa [1871-1959], Fundación Cultural Mapfre Vida, Madrid 2002, pàgs. 12-27 i 68-255.
  • I pittori catalani e Parigi. A Catalani a Parigi / The Catalan painters and Paris, Brescia Mostre Grandi Eventi-International Service-Editorial Mediterrània, Brescia 2002, pàgs.18-27.
  • Joaquim Mir Trinxet  L’abisso. Maiorca, Isidre Nonell Gitana incinta, Santiago Rusiñol La croce di confine, i notes biogràfiques de Rusiñol i Mir. A Il trionfo del colore. Collezione Carmen Thyssen-Bornemisza, Palazzo Ruspoli-Fondazione Memmo / Electa, Roma 2002, pàgs. 136-143, 204 i 206-207.
  • L‘entorn de Josep Amat i nota biogràfica de Josep Amat. A Làlbum de dedicatòries. Josep Amat i els seus amics artistes, Museu d’Art de Girona, 2002, pàgs. 9-11 i 32. (Reproduit també a “MD’A” (Girona), núm. 44 (Hivern 2002), pàgs. 3-4.)
  • Presentació a Jaume Pla (1914-1995). Dibuixos 10 època, Sala Rovira, Barcelona 2002.
  • Arte español a caballo de dos siglos (1881-1925). A Arte para un siglo. Colecciones del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. I.Cambio de Siglo (1881-1925), Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía-Confederación Española de Cajas de Ahorro, Madrid 2002, pàgs. 23-31.
  • Erromantizismotik Novecentismora. Del Romanticismo al Novecentismo. A Del Romanticismo al Novecentismo. Cien años de pintura española en la Colección Santander Central Hispano, Diputación Foral de Álava, Vitoria-Gasteiz 2002, pàgs. 15-41 (i diverses fitxes d’obres).
  • Pintors i escultors amics de Gaudí. Al catàleg de l’exposició homònima, Fundació Francisco Godia. Barcelona 2002, pàgs. 10-15 (en castellà) i 16-21.
  • El context artístic en el XIX acadèmic, i textos sobre Corpus de sang d’Antoni Estruch, Taller del pintor Tomàs Moragas de Joan Figueras i Panoràmica de Sabadell de Joan Vila Cinca. Al catàleg La col·lecció 1875-1936, Museu d’Art de Sabadell, 2002, pàgs. 22-26, 62, 68 i 110.
  • La colección Hermen Anglada-Camarasa de la Fundació “La Caixa”. A Anglada Camarasa desde la distancia, Fundació “la Caixa”, Barcelona 2002, pàgs. 8-19. (Reedició del text de 1993).
  • Pidelaserra: la tenaç construcció dun estil dissonant. Al catàleg Marian Pidelaserra 1877-1946, Museu Nacional d’Art de Catalunya-Fundación Cultural MAPFRE VIDA, Barcelona-Madrid 2002-2003, pàgs. 9-17. (Hi ha també edició en castellà).
  • J.O.Jansana en el seu món. Al catàleg Josep Oriol Jansana, Districte de Sarrià-Sant Gervasi, Barcelona 2003, [p. 6].
  • Andreu Solà Vidal en la pintura del seu temps. Al catàleg Andreu Solà Vidal (1863-1902). Després de loblit, Comissió Promotora de l’any Solà, Ripollet 2003, pàgs. 19-22.
  • LÀngel Planells realista. Al catàleg de l’exposició Àngel Planells, realista, Fundació Àngel Planells, Blanes 2003, pàgs. 9-21.
  • La exaltación de las artes. Colección Santander Central Hispano (diverses fitxes ja publicades anteriorment), Fundación Santander Central Hispano, Madrid 2003, pàgs. 94, 96, 98, 100, 102, 104, 106, 110, 112, 116, 118, 120, 122, 124, 126, 142, 144, 148, 150, 152.
  • La imatge que van donar dEspanya els artistes vuitcentistes. Al catàleg La fotografia a Espanya al segle XIX, Fundació La Caixa, Barcelona 2003, pàgs. 25-30.
  • Eliseu Meifren i Roig El port de Barcelona i Paisatge amb poble i riu, Joaquim Mir i Trinxet Labisme. Mallorca, i notes biogràfiques de Meifren i Mir. A El paisatge en la pintura catalana del canvi de segle (1870-1935). Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, El Casino centre Cultural, Manresa 2003, pàgs. 34, 38, 46-48 i 76.
  • L’art del temps de Ramon Reig. A Ramon Reig: una visió transparent daquest país, Museu de l’Empordà, Figueres 2003, pàgs. 25-31.
  • (Amb Francesc MIRALLES). Anglada-Camarasa. Al catàleg de l’exposició H.Anglada-Camarasa, Gómez Turu Gallery, Barcelona 2003, pàgs. [7-15].
  • Hermen Anglada-Camarasa Le paon blanc, Eliseu Meifren El Port de Barcelona i Vallemossa,Joaquim Mir La catedral dels pobres, i L’abim. Mallorca, Santiago Rusiñol Creu de terme, i notes biogràfiques d’Anglada, Meifren, Mir, Rusiñol i Sunyer. A De Fortuny a Tàpies. Aspectes de la pintura catalana moderna en  la colAlecció Carmen Thyssen-Bornemisza, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2003, pàgs. 30, 38, 40, 42-44, 46, 48, 84, i 87-90.
  • Humbert, Togores: pintores catalanes del círculo de Modigliani. A Modigliani en el corazón de París. Itinerarios de artistas, CajaSur-Ayuntamiento de Sevilla, Sevilla-Córdoba 2003-2004, pàgs. 58-65. (Versió catalana al catàleg de l’exposició del Govern d’Andorra, Andorra la Vella 2004, pàgs. 58-65).
  • Rafael Santos Torroella, dibujante. A Rafael Santos Torroella. En los márgenes de la poesía y el arte, Círculo de Bellas Artes / Residencia de Estudiantes, Madrid 2003, pàgs. 122-127.
  • Pintors a prop de Joaquim Ruyra. A Joan Maluquer i Ferrer (curador): Als cent anys de leclosió literària de Joaquim Ruyra. Marines i Boscatges, Ajuntament de Blanes-Institut d’Estudis Catalans-Galerada, Blanes-Barcelona-Cabrera de Mar 2003, pàgs. 165-167.
  • Esteve Monegal, creador complet. Al catàleg de l’exposició Myrurgia 1916-1936. Bellesa i glamour, MNAC-Lunwerg-Myrurgia, Bacelona 2003, pàgs. 11-15.
  • El Jordi Arenas pintor. A Jordi Arenas i Clavell, Ajuntament de Mataró, Mataró 2003, pàgs. 31-36.
  • Gargallo y Cataluña. Al catàleg de l’exposició Pablo Gargallo, IVAM, València 2004, pàgs. 64-71 (en castellà i anglés) i 381-381 (arraconat en “valencià”).
  • La Colección Carmen Thyssen-Bornemisza, en el marco del coleccionismo de pintura catalana Colección Carmen Thyssen-Bornemisza, Eliseu Meifren i Roig: Vista de Venecia, El puerto de Barcelona, Regreso de la pesca i Valldemossa,  Francesc Miralles i Galaup: Escena callejera en un dia de lluvia, Joan Roig i Soler: Playa de Vilanova i Paseo Pujadas, Ramon Casas Carbó: Esperando el ómnibus i Boceto de Julia con mantilla blanca, Isidre Nonell i Monturiol: Figura femenina de perfil (revers: Figura femenina de frente) i Gitana embarazada, Ramon Pichot i Gironès: Tres amigas, Hermen Anglada-Camarasa: Le Paon blanc, Joaquim Mir i Trinxet: La catedral dels pobres i Labim. Mallorca, Santiago Rusiñol i Prats: La cruz de término, i Joaquim Sunyer i de Miró: Mediterrània i notes biogràfiques d’Anglada, Meifren, Mir, Miralles, Rusiñol i Sunyer. A Pintura catalana del naturalismo al noucentisme. Colección Carmen Thyssen-Bornemisza, Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid 2004, pàgs. 17-19, 64, 66, 74, 82, 88, 90, 100, 108, 112, 120, 128, 142, 144, 146, 148, 150, 170, 189-190, 196-197, 201, i traducciones angleses des de la pàg. 221.
  • Antoni Samarra en el seu context artístic. Al catàleg de l’exposició Antoni Samarra i Tugues (1886-1914), Ajuntament de Ponts / Museu d’Art Jaume Morera, Lleida 2004, pàgs. 75-79.
  • El paisatgisme. Al catàleg de l’exposició La finestra oberta, paisatgisme català 1860- 1936, Diputació de Barcelona-Museu d’Art de Sabadell, 2004, pàgs. 12-19.
  • Joaquim Mir en la Exposición Internacional de Arte de Barcelona de 1907. Al catàleg de l’exposició Joaquim Mir 1873/1940, Fundación Cultural MAPFRE Vida, Madrid 2004, pàgs. 47-57.
  • Dalí a la Biblioteca de Catalunya. Al catàleg Dalí una vida de llibre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya / Edicions Destino, Barcelona 2004, pàgs. 313-321, i en anglès 369-372.
  • La complicitat catalana d’Ignacio Zuloaga. Al catàleg de l’exposició Ignacio Zuloaga. Els tallers de Pedraza i Zumaia (1898-1945). Caixa de Girona, Girona 2005, pàgs. 11-15.
  • El temps de Jaume Mercadé. Al catàleg de l’exposició Jaume Mercadé pintor i orfebre. Fundació Caixa de Girona, Girona 2005, pàgs. 9-10.
  • Nuevas técnicas, nuevas artes. Al catàleg de l’exposició Toulouse-Lautrec y el cartel de la Belle Époque. Colección Musée d’Ixelles, Fundación Cultural MAPFRE Vida, Madrid 2005, pàgs. 18-25.
  • Notas sobre Manuel Benedito en Cataluña. Al catàleg de l’exposició Manuel Benedito, pintor (1875-1963), Generalitat Valenciana, València 2005, pàgs. 72-75.
  • (Amb Lluïsa SALA). Eveli Torent. Un artista a Els Quatre Gats. Al catàleg de l’exposició 4 Gats de Casas a Picasso, Bancaja-Museu Diocesà de Barcelona 2005, pàgs. 46-63.
  • Richard Wagner et l’art catalan. Al catàleg Richard Wagner, visions d’artistes, Somogy Éditions d’Art/Musées d’Art et d’Histoire, Paris/Genève 2005, pàgs. 48-55.
  • Hermenegildo Anglada Camarasa, Gypsy Dance Steps, i Portrait of Sonia de Klamery, Countess of Pradère. Al catàleg Prelude to Spanish Modernism, Fortuny to Picasso, The Alburquerque Museum, Alburquerque, New Mexico 2005, pàgs. 282 i 284.
  • Teodoro Miciano en Cataluña. Al catàleg Don Quijote al aguafuerte. T. Miciano. Ilustraciones y grabados, EH Ediciones, Jerez de la Frontera 2005, pàgs. 19-21.
  • Francesc Torras Armengol (1832-1878). Al quadríptic de Francesc Torras Armengol, exposició antològica, Centre Cultural Caixa Terrassa, 2005.
  • L’ex-libris. Al catàleg de l’exposició Els ex-libris i els llibres, Museu de Sant Cugat 2005, pàgs. 9-10.
  • Meifren y el paisaje catalán en la colección Carmen Thyssen-Bornemisza, Ayuntamiento de Los Arcos / Ayuntamiento de Castejón, 2006, pàgs. 13-16.
  • Santiago Rusiñol i Prats i Patio, c. 1887. A De Goya a Gauguin. El siglo XIX en la colección del Museo de Bellas Artes de Bilbao, Museo de Bellas de Bilbao –Caja Duero Obra Social, 2006, pàgs. 221-222. (després reeditat per l’exposició a Bilbao, 2008), pàgs.493-496).
  • Pintura dels segles XIX i XX del Museu Diocesà de Barcelona, i les fitxes de Pere Màrtir Arraut, Enric Ferau i Alsina, Ramon Call, Genís Codina i Sert, Lluís Bagaria i Bou i Antoni Vila Arrufat. A Del Romanticisme al Modernisme. Col·lecció del Museu Diocesà de Barcelona,  Museu Diocesà de Barcelona / CAM Obres Socials, Barcelona 2006, pàgs. 17-19, 28, 38, 76, 86, 172 i 178. Versions castellanes des de la pàg. 187.
  • Joaquín [sic] Mir y Trinxet, Jardín de la casa del pintor. A Una mirada singular. Pintura española de los siglos XVI al XIX, Museo de Bellas Artes de Oviedo, 2006, pàgs. 94-97.
  • The Renaixença in Art, a Barcelona and Modernity: Picasso, Gaudí, Miró, Dalí, Cleveland Museum of Art & Yale University Press, New Haven and London 2006, pàgs. 22-26.
  • The Second Generation of Modernista Painters, a Barcelona and Modernity: Picasso, Gaudí, Miró, Dalí, Cleveland Museum of Art & Yale University Press, New Haven and London 2006, pàgs. 54-60.
  • Rusiñol i el dibuix. A Rusiñol desconegut/desconocido, Ajuntament de Sitges-Ministerio de Cultura, Sitges 2006, pàgs. 163-169 (amb versió castellana).
  • Anglada-Camarasa i el seu món. A El món d’Anglada-Camarasa, Obra Social Fundació “la Caixa”, Barcelona 2006, pàgs. 14-23 (inclosa la versió castellana), i la direcció del conjunt del volum.
  • L’art modern a la col·leccio Abelló. Segles XIX-XX (textos del catàleg), Museu Abelló, Mollet 2007, pàgs. 13, 15, 21-22, 39, 47, 61, 73, 103 i 117, traduccions castellana i anglesa, pàgs. 154-158 i 162-166.
  • Col·leccionisme d’art en l’òrbita de Francisco Godia, i les fitxes de Al llac del Bois de Boulogne de Francesc Miralles, La droga d’Hermen Anglada-Camarasa, El rovell (Pareis) de Joaquim Mir, i Peixos i roques d’Hermen Anglada-Camarasa. A De Fortuny a Barceló. Col·leccionisme generació Francisco Godia, Fundació Francisco Godia – Bancaja, Barcelona 2007, pàgs. 24-35, 44, 58, 60 i 90 (inclosa la versió castellana).
  • El primer Roca-Sastre. Al catàleg de l’exposició El primer Roca-Sastre, Oriol Galeria d’Art & Francesc Mestre art, Barcelona 2007, pàgs. 39-42.
  • Els pintors catalans i Mallorca. Al catàleg de l’exposició Un segle de paisatgisme a les Illes Balears, Es Baluard, Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, 2007, pàgs. 29-35 (en castellà: pàgs. 183-188, en anglès: pàgs. 220-225, i en alemany: 257-263).
  • Isidro [sic] Nonell, bandera artística de una generación. Al catàleg de l’exposició Isidro Nonell. Antológica, Ibercaja, Zaragoza 2007, pàgs. 11-15.
  • A l’entorn de l’Escola d’Olot. Al catàleg de l’exposició El paisatge de l’Escola d’Olot, Obra Social Caixa Terrassa, Terrassa 2007, pàgs. 7-11.
  • Los exlibris, pequeñas obras de arte. Al catàleg de l’exposició homònima, Ámbito Cultural El Corte Inglés, Màlaga 2007, pàgs. 3-4.
  • La dona del quadre. Al catàleg La dona del quadre. The Viktor Elliot Collection, Museu Diocesà de Barcelona, Barcelona 2007, pàgs. 17-19, 135-136 (en castellà), i 159-160 (en anglès).
  • Carles Mani i Cronologia. Al catàleg de l’exposició Carles Mani. Un modernista al marge, Caixa de Tarragona Fundació, Tarragona 2007, pàgs. 23-30 i 31-33
  • Eduard Blanxart, transmissor de cultura. Al catàleg de l’exposició Eduard Blanxart. Una vida dedicada a l’art. Disseny i decoració entre 1939 i 1983, Obra Social Caixa Terrassa, Terrassa 2007, pàgs. 5-7.
  • Les figures femenines de Casas, icona d’un temps. Al catàleg “L’encís de la dona”. Ramon Casas al Liceu i a Montserrat, Gran Teatre del Liceu, Barcelona 2007, pàgs. 50-61 (amb versió castellana també) i 244-246 (versió anglesa).
  • Isidre Nonell, Assumpció i Ramon Casas, Retrato de Artur Riera. A El retrato moderno en España (1906-1936). Itinerarios y procesos, Fundación Santander – Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid 2007, pàgs. 78 i 140.
  • L’antiguitat clàssica representada. A L’antiguitat clàssica a través dels gravats. Els Piranesi de Montserrat, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, 2007, pàgs. 9-23.
  • Josep Iglésias del Marquet i la seva passió pels llibres i les arts gràfiques. A Josep Iglésias del Marquet (1932-1989). Pintura. “Collage”. Poegrafia, Museu d’Art Jaume Morera, LLeida 2007, pàgs. 123-127.
  • De la Sala Parés a l’art suburbial, passant pels Quatre Gats. A Teresa M. SALA (ed.): Barcelona 1900, Van Gogh Museum – Lunwerg, Amsterdam – Barcelona 2007, pàgs. 129-159. (hi ha edicions holandesa, anglesa, francesa i castellana)
  • Baldomer Gili i Roig, il·lustrador. A Baldomer Gili Roig (1873-1926). L’objectiu del pinzell, Museu d’Art Jaume Morera, Lleida 2008, pàgs. 41-48.
  • Ramon Planella. “Crucifixió de Crist”. A
    Recto/Verso, Museu Empordà, Figueres 2007 [aparegut el 2008], volum I, pàg. 66-67.
  • Montserrat y su magnetismo, i les fitxes de Camille Pissarro, Paysanne assise; Alfred Sisley, El deshielo en Port Marly; Claude Monet, Le Givre, temps gris i Falaise et Porte d’Aval par gros temps; Román Ribera, Dama con tul negro; Hermen Anglada-Camarasa, Champs Elysées; Feliu Elias, Vaso de leche y limón; Josep Mompou, Le Vert-Galant et le Pont Neuf (2 olis); Pere Daura, Port de Cargese. A Obras maestras del Museo de Montserrat en BBVA. De Caravaggio a Picasso, Museu de Montserrat – BBVA, Madrid 2008, pàgs. 53-63, 130, 134, 136, 138, 144, 190, 226, 246-247 i 248.
  • Mompou. A Josep Mompou, Caixa Catalunya Obra Social, Barcelona 2009, pàgs. 11-27.
  • El rerefons de la pintura de Carbonell i Selva. A Miquel Carbonell i Selva. Pintor (1854-1896). Caixa Penedès Obra Social. Vilafranca del Penedès 2009, pàgs. [7-8].
  • Col·leccions fotogràfiques de la Biblioteca de Catalunya. A La mirada del viatger. Balears 1900-1935. Espai Mallorca, Barcelona 2009, [pàgs. 9-11]. (reproduït abreujat al catàleg de la mateixa exposició al Consell de Mallorca, 2010)
  • L’art català i Grècia, i les fitxes de El pintor de vasos i Policasta i Telèmac de Francesc Torras Armengol, Font de joventut de Joaquim Torres-Garcia, Almanach dels Noucentistes, i Acròpolis i Thólos de Joan Barbarà. A Fascinació per Grècia. L’art a Catalunya als segles XIX i XX, Museu d’Art de Girona. Girona 2009, pàgs. 21-32, 100, 126, 148 i 284.
  • Nonell i el Saló Nou Ambient. A Nonell, figures i espais, Fundació Caixa Girona, Girona 2009, pàgs. 15-17.
  • Sobre l’exposició Van Dongen a Barcelona (1915). A Kees Van Dongen, Museu Picasso, Barcelona 2009, pàgs. 137-141. (Reedició lleument revisada de l’article del Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 1990-91).
  • Anglada-Camarasa, dibuixant. A Dibuixos H. Anglada-Camarasa, Fundació Cultural Coll Bardolet, Valldemossa 2009, p. [15], (i en castellà p. [22]).
  • Introducció a la imatgeria popular. A Imatgeria popular. Els tresors de Joan Amades. La col·lecció d’imatge impresa de l’Arxiu Joan Amades, Ara Llibres & Generalitat de Catalunya, Barcelona 2009, pàgs. 23-37.
  • Aproximación a Jaume Pla. A La Rosa Vera catalana en la Colección UC de Arte Gráfico, Universidad de Cantabria, Santander 2009, pàgs. 9-19. (reeditat per Cajastur, Gijón 2010, pàgs. 9-19).
  • Els Quatre Gats, Ismael Smith i Marí, Andreu Solà i Vidal, Antoni Utrillo i Viadera. A Miquel Utrillo i les arts, Ajuntament de Sitges, 2009, pàgs. 234-235, 259-260 (i traduccions al castellà i l’anglès, pàgs. 323-324, 339-341, 376-377, 392-395.
  • Casas y Rusiñol, pintores de la vida moderna i Anglada-Camarasa y Mir. A De gaudí a Picasso, Institut Valencià d’Art Modern, València 2010, pàgs. 23-31 i 127-135 (versió original catalana pàgs. 215-219 i 231-234, i versió anglesa 252-256 i 268-272).
  • Amb Anna GUDAYOL. Pau Milà i Fontanals. A tríptic de l’exposició homònima, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 2011.
  • L’art al Museu de la Música i Catàleg de les obres exposades. A Exposició Gabinet dels músics, Museu de la Música, Barcelona 2010, pàgs. 3-9 i 10-19.
  • Els forans pinten la Garrotxa. A Atles paisatgístic de les terres de Girona, Diputació de Girona 2010, pàgs. 97-121.
  • La pintura d’història a Catalunya. A Ramon Martí Alsina. El gran dia de Girona. Anatomia d’un quadre, Museu d’Art de Girona / MNAC, Girona 2010, pàgs. 78-95 (en castellà 262-270 i en anglès 333-341).
  • Rudolf Häsler, gravador. A Rudolf Häsler, Museu de Sant Cugat & Lunwerg, Barcelona 2010, pàgs. 17-21.
  • Vila-Puig, un pintor del seu temps. A Presències i desaparicions – El pintor Vila-Puig i Caldes d’Estrac, Fundació Palau, Caldes d’Estrach 2011, pàgs. 17-31 (en castellà pàgs. 122-127, i en anglès 133-138).
  • Los pintores del Pirineo catalàn / Les peintres des Pyrénées catalanes. A Pirineos. Paisajes del caminar / Pyrénées. De paysages en paysages, Ayuntamiento de Graus / Ville de Lourdes 2011, pàgs. 87-98.
  • Arte a contrapié. A El arte de la belleza, Biblioteca Nacional de España, Madrid 2011, pàgs. 11-19.
  • Els clients de la pintura realista. A Realisme(s). L’empremta de Courbet, MNAC, Barcelona 2011, pàgs. 112-123.
  • El naixement del mercat artístic a Catalunya. A La febre d’or, escenes de la nova burgesia, Obra Social “la Caixa”, [Girona] 2011, pàgs. 46-53 (en castellà 167-170).
  • Fitxes de Manuel Benedito (Cléo de Mérode), Ramon Casas (La Sargantain  i Cosiendo), Santiago Rusiñol (Grand Bal) i Hermen Anglada-Camarasa (Cabeza del retrato de Magda Jocelyn, La dame de l’aigrette i La sibila). A Retratos de la Belle Époque, Generalitat Valenciana – Obra Social Fundación “la Caixa”, València 2011, pàgs. 112-115, 152-155, 216-219 i 222-223. (i versió en català i en anglès a dos altres volums).
  • Estampes polítiques del primer dinou,  A 1812. Constitució, conflictes, propaganda, Palau Antiguitats, Barcelona 2012, [pàgs. 7-10].
  • Una selecció de pintures del fons d’art de la Caixa de Terrassa. A Col·lecció Fundació Cultural Caixa Terrassa, Centre Culotural Terrassa, Terrassa 2012, pàgs. 5-10.
  • Fitxes d’Eliseu Meifren i Roig: Vista de Venecia, Joan Roig i Soler: Playa de Vilanova, Hermen Anglada-Camarasa: Le Paon blanc, Isidre Nonell i Monturiol: Gitana embarazada, Ramon Pichot i Gironès: Tres amigas, Francesc Miralles i Galaup, Escena de carrer en un dia de pluja; i notes biogràfiques d’Anglada, Meifren i Miralles. A Paisatges de llum, paisatges de somni. De Gauguin a Delvaux. Colecció Carmen Thyssen, Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, 2012, pàgs. 48, 52, 86, 96, 98, 150, 167, 168, i traduccions al castellà a partir de la p. 205.
  • Anglada-Camarasa retratista de mujeres. A Anglada-Camarasa. Arabesco y seducción, Museo Carmen Thyssen, Málaga 2012, pàgs. 17-35.
  • Hermen Anglada-Camarasa, Ametllers en flor, c. 1917. A Japonisme, la fascinació per l’art japonès, Obra Social “la Caixa”, Barcelona 2013, pàg. 214
  • Entorn del mediterranisme. A Paris Perpignan Barcelone. L’Appel de la modernité /  Paris Perpinyà Barcelona. La Crida de la modernitat, Vila de Perpinyà, 2013, pàgs. 26-35.
  • L’influx de l’impressionisme a Catalunya. A Francesc Vayreda. DE l’impressionisme al noucentisme, Museu de la Garrotxa, Olot 2013, pàgs. 23-33.
  • Pintures de la Fundació Iluro. A El paisatge en el fons d’art de la Fundació Iluro, Fundació Iluro, Mataró 2014, pàgs. 4-7.
  • Jaume Pla i Tossa. A Centenari Jaume Pla 1914-1995, Museu Municipal de Tossa de Mar, 2014, pàgs. 3-5.
  • Text de presentació de l’exposició Jaume Pla i el gravat (1914-1995), Palau Antiguitats, Barcelona, 2014.
  • Panorama pictòric català a la segona meitat del segle XIX. A Josep Berga i Boix (1837-1914). Els inicis del paisatgisme a Catalunya, Museu de La Garrotxa, Olot 2014, pàgs.122-129. 112
  • Casagemas dins el cànon de l’art català. A Cares Casagemas. L’artista sota el mite, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2014, pàgs. 15-17.
  • Modest Urgell al Museu d’Art de Girona. A Modest Urgell (1839-1919). Fons del Museu d’Art de Girona. Museu d’Art de Girona, 2014-15, p.s/n.
  • Barcellona e la Catalogna del  Modernismo. A La rosa di fuoco. La Barcellona di Picasso e Gaudí, Ferrara Arte, Ferrara 2015, pàgs. 158-167.
  • Miquel Plana, artista singular. A Miquel Plana arquitecte del llibre 1943-2012, Museu de la Garrotxa, Olot 2015, pàgs. 39-41.
  • Sobre col·leccions de matrius xilogràfiques. A Primeres impressions. Xilografies gironines s.XVII-XX, Museu d’Art de Girona, 2015, pàgs. 12-15.
  • Josep Parera, caricaturista i pintor. A Caricatures de la Barcelona vuitcentista. Donació de Joaquim de Nadal d’obres de Josep Parera (1828?-1902), “Quaderns del Museu Frederic Marès (Barcelona), 20 (2016), pàgs. 29-43.
  • La tendència al popularisme en Ramon Casas. A Ramon Casas. La modernitat anhelada, Consorci del Patrimoni de Sitges – Obra Social “la Caixa” – Museu nacional d’Art de Catalunya – Viena Edicions, Barcelona 2016, pp, 130-138.
  • Text del fullet de l’exposició Anglada Camarasa / 1871-1959,  Caixaforum, Sevilla, 2017.
  • El triomf incert de la línia simbolista. A Santiago Rusiñol. Jardins d’Espanya, Museu del Modernisme, Barcelona 2017, pàgs. 12-25 (en català i en castellà).
  • Bertrana en el seu context artístic. A Prudenci Bertrana, pintor, Museu d’Art de Girona 2017, pàgs. 10-15.
  • Carlos de Haes / Francesc Gimeno. A Connexions, Museu d’Art Jaume Morera, Lleida 2017, pàgs. 18-25 (en català i en castellà).
  • La Col·lecció Bassat d’escultura. A Col·lecció Bassat. Escultures 1911-1989, Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró – Ajuntament de Mataró – Fundació Carmen & Lluís Bassat, Mataró 2018, pàgs. 23-51 ( i amb anglès i castellà).
  • Mestres de l’aiguafort. Gravadors catalans de 1750 a 1950. A id., Palau Antiguitats, Barcelona 2018.
  • Retrat de l’intendent Antoni de Barata, Sara presentant al seu marit Abraham per dona Hagar l’egípcia, Retrat de l’intendent Manuel de Fidalgo –tots tres de Vicent Rodes- i Retrat de Vicenbte Rodes, per Jauma Batlle i Mir. A Rodes, Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, València 2018, pp. 108-113 i 192-193.
  • Tharrats, tractadista d’art. A Univers Tharrats, Fundació Tharrats – Ajuntament de Pineda de Mar, 2018, pp. 42-53.
  • La xilografia en la difusió de la seva obra. A Aitor QUINEY (ed.): Antoni Fabrés i Costa. De la glòria a l’oblit, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2019, pp. 220-227 (text en anglès pp. 278-279).
  • The Changing Social and Cultural Circumstances in Barcelona at the Turn of the Twentieth Century. A Barcelona. The city of artístic miracles, Tokyo Station Gallery, 2019, pp. 326-333. (en japonès pp. 17-25).
  • Els pintors de la generació de 1917. A Realisme(s) a Catalunya, 1917-1936, Consorci del Patrimoni de Sitges -Museu de la Garrotxa, Olot – Museu de Valls – Xarxa de  Museus d’Art de Catalunya, 2019, pp. 68-87.
  • Impressionisme i Espanya {només en rus}, fitxes de Pere Vidal de Solares, Hermen Anglada-Camarasa, Marià Pidelaserra, Pere Ysern i Ricard Guinó, i notes biogràfiques d’Anglada, Vidal de Solares, Guinó, Ysern i Pidelaserra. A Impressionisme i art espanyol {només en rus}, Museu de l’Impressionisme Rus, Moscou 2019, pp. 10-23, 72, 128, 156-158, 174, 190, 195, 196, 197, 198, 202 i 203.
  • Urgell. Més que paisatges. A Modest Urgell –més enllà de l’horitzó-, Museu d’Art de Girona, 2019, pp. 41-45.
  • Els col·leccionistes internacionals de l’Anglada de París. A Hermen Anglada-Camarasa. Els anys de París, Museus de Sitges, 2021, pp. 11-27, i en anglès  pp. 83-90.
  • Notícia del primer matrimoni d’Anglada-Camarasa amb Isabelle Beaubois. A Anglada-Camarasa 150 anys (1871-2021), Ajuntament de Pollença-Museu de Pollença, 2022, pàgs. 17-21.
  •  Eliseu Meifren i Roig: Vista de Venecia, Puerto de Barcelona, Regreso de la pesca i Valldemossa,  Francesc Miralles i Galaup: Escena callejera en un dia de lluvia, Joan Roig i Soler: Playa de Vilanova i Paseo Pujadas, Santiago Rusiñol i Prats: La cruz de término, Ramon Casas Carbó: Esperando el ómnibus, Joaquim Mir i Trinxet: El abismo. Mallorca i Carrer dels Terrissaires, La Geltrú, Hermen Anglada-Camarasa: Le Paon blanc, Isidre Nonell i Monturiol: Gitana embarazadan i Figura femenina de perfil (revers: Figura femenina de frente), Ricard Canals i Llambí: Baile flamenco, i Joaquim Sunyer i de Miró: Mediterraneo. A Caminos de modernidad 1860-1980. Colección Carmen Thyssen-Bornemisza, Fundación Bancaja & Museo Carmen Thyssen-Bornemisza, [Málaga] 2022, pàgs. 54, 58, 62 , 86, 66, 68, 70, 94, 96, 106, 124, 112, 114, 116, 128, i 142,
  • El gravat, un art especial. A Estampes de Catalunya. Fons Gelonch Viladegut del Museu de Lleida, Museu de Lleida / Centre Cultural Llibreria Blanquerna, Lleida/Madrid 2022, p. s/n.
  • Gaudí, de lo propio a lo universal. A Gaudí, CentroCentro [Ajuntament de Madrid], Madrid 2022, pàgs. 27-35.
  • Feliu Elias i les arts gràfiques. A  Feliu Elias Bracons. La realitat com a obsessió, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2022, pàgs. 161-171 (text en anglès pàgs. 213-216).
  • La carrera internacional d’Anglada a través dels seus documents. A  Anglada Camarasa: l’arxiu premeditat, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2023, pàgs. 46-63 (text en anglès pàgs. 118-123).
  • Un entretien avec Richard Guino. A  Pascale PICARD & Antoinette LE NORMAND-ROMAIN (dirs.): Guino Renoir. La couleur de la sculpture, Silvana Editoriale, Milano 2023 (catàleg de l’exposició al Musée d’Art Hyacinthe Rigaud, Perpinyà), pàgs. 14-19.
  • Ramon Riu Dòria i Lluís Bagaria. A Picasso a la retina. Retrats d’artistes catalans, Fundació Palau, Caldes d’Estrac 2023, pàgs. 49-52 i 109-114 (i en castellà, pàgs. 234-235 i 251-253).