El Tribunal Constitucional ha donat la raó al Suprem en la qüestió de la pena de dotze anys de presó imposada a Jordi Turull, ex-diputat al Parlament de Catalunya i ex-candidat frustrat la presidència de la Generalitat. Suposo que ningú s’esperava una altra cosa. “Quien parte y reparte se lleva la mejor parte” que diuen els castellans, i ja saben el que diuen.

La notícia és tanmateix que dos del membres del TC hi han votat en contra. Segons s’ha dit són membres de la minoritària facció progressista del tribunal. Algun dia s’hauran de redactar les lleis de manera que la seva aplicació no depengui de causes subjectives, però això ara és una altra història. Comprenc que el Dret no és una ciència exacta, lamentablement, perquè sempre hi caben interpretacions ben dispars, i això als ciutadans ens deixa amb una sensació angoixosa d’impotent indefensió.

En veure la notícia a mi em va passar pel cap que, en aquest marge a la subjectivitat, un dels dissidents devia ser Encarna Roca, integrant del TC -a proposta de PSC i CiU- que alhora és membre numerària de l’Institut d’Estudis Catalans i Creu de Sant Jordi. Jo diria -com a membre numerari que també sóc de l’IEC i més antic que ella- que el tarannà d’una jurista d’aquest perfil en principì encaixaria més entre els dissidents que no entre els que avalaven la decissió del Suprem. Però no ha estat així i a mí, com a molts, se m’en escapen les raons.

Ja he suggerit en un parell de plens de l’IEC, davant d’anteriors decissions del TC en el mateix sentit , que seria molt il·lustratiu que donat que al si d’aquell organ jurídic tan decissiu hi tenim aquesta companya, fora bo que un dia ens fes una comunicació científica a tota la corporació explicant les raons “tècniques” de les decissions del Tribunal del que ella forma part. Tanmateix aquella suggerència mai no va ser tinguda en consideració, i és llàstima perquè intel·lectualment tots podríem il·lustrar-nos força amb els seus raonaments.