• Concepto del postmodernismo catalán. A XXIII Congreso Internacional de Historia del Arte. Ponencias y Comunicaciones, Granada 1973, p. 200.
  • Concepto del Postmodernismo catalán. A Actas del XXIII Congreso Internacional de Historia del Arte, Universidad de Granada, 1973 (1979) pp. 387-392.
  • Art: mímesi o creació. A Reflexions crítiques sobre la cultura catalana, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona, 1987. vol. II, pp. 163-188.
  • Es pot parlar de pintura social en el cas de Ramon Casas? A Actes del Col-loqui Internacional sobre el Modernisme. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1988. pp. 79-92.
  • A l’entorn de la participació catalana als Salons de París i proposta d’una actuació conjunta. A les actes del Ve Congrés Espanyol d’Història de l’Art, Edició finançada per Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura [Barcelona 1989], pàgs. 43-45.
  • Rapports artistiques Catalogne-France au début du XIXe. A Le Néoclassicisme en Espagne. Journées d’étude, 20-21 juillet 1989, Éditions de l’Albaron-Musée Goya, Castres 1991, pàgs. 8-23.
  • Accademie e nazareni. Extret de Raffaello e l’Europa, Actes del IV Corso Internazionale di Alta Cultura, Istituto Poligrafico e zecca dello stato, Roma 1990, pàgs. 735-755.
  • Gaietà Buïgas i la seva obra americana. A IV Jornades d’Estudis Catalano-Americans. Octubre 1990, Comissió Amèrica i Catalunya 1992, Barcelona 1992, pàgs. 243-247.
  • Santiago Rusiñol, crític d’art. A Santiago Rusiñol et son temps, Actes du Colloque international, Université de Paris-Sorbonne (Paris IV), Centre d’Études Catalanes, Éditions Hispaniques, París [1994], pàgs. 133-143.
  • El primer Noucentisme en l’art. A Noucentisme i Ciutat, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona/Electa, Barcelona 1994, pàgs. 73-77.
  • Las Ilustraciones y la reproducción de sus imágenes. A La prensa ilustrada en España. Las Ilustraciones 1850-1920, Coloquio Internacional Rennes, IRIS, Université Paul Valéry, Montpellier 1996, pàgs. 73-79.
  • La creatividad de la generación de la crisis: el Postmodernismo. A Carlos CID PRIEGO (coordinador): Las artes españolas en la crisis del 98, Universidad de Oviedo, Servicio de Publicaciones, Oviedo 1996, pàgs. 105-122.
  • Pintura i il·lustració a l’època de Julio Antonio. A les actes del col·loqui Julio Antonio escultor (1889-1919), Diputació de Tarragona 1999, pàgs. 33-40.
  • La influència del Modernisme en Picasso. A Picasso i l‘art espanyol. Antecedents i conseqüents. Publicació de les ponències celebrades al Museu Picasso de Barcelona del 25 al 28 d’Abril de 1990, “Papers del Minotaure” 1, Museu Picasso, Barcelona 1999, pàgs. 32-40
  • La crítica d’art catalana a l‘adveniment de Josep Yxart. A les Actes del col·loqui sobre Josep Yxart i el seu temps. Tarragona 23,24 i 25 de novembre de 1995, Diputació de Tarragona [2000], pàgs. 287-297.
  • La valoración de los Bienes de Arte Moderno. A Curso sobre el Patrimonio Histórico 4. Actas de los X cursos monográficos sobre Patrimonio Histórico (Reinosa, julio 1999), Universidad de Cantabria, Ayuntamiento de Reinosa, Santander 2000, pàgs. 47-56.
  • Art del 98 entre Catalunya i Espanya. A 1898: entre la crisi d‘identitat i la modernització. Actes del Congrés Internacional celebrat a Barcelona, 20-24 d’abril de 1998, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 2000, vol. II, pàgs. 23-40.
  • Carlos V y Felipe II en la pintura catalana de historia. A El siglo de Carlos V y Felipe II. La construcción de los mitos en el siglo XIX, Sociedad Estatal para la Commemoración de los Centenarios de Carlos V y Felipe II, Madrid 2000, vol. I, pàgs. 343-351.
  • Présentation des trésors de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya. A Association Internationale de Bibliophilie XXIIe Congrès. Actes & Communications, Associació de Bibliòfils de Barcelona, 2001, pàgs. 17-27.
  • Las raíces simbolistas del Art Nouveau. A Simbolismo y Modernismo, “Anales de Literatura Española” (Universidad de Alicante), n1 15 (2002), pàgs. 213-222.
  • La imagen de Barcelona a través de la escultura pública. A Historia y política a través de la escultura pública, Institución “Fernando el Católico”, Zaragoza 2003, pàgs. 89-101.
  • El grabado catalán en los siglos XVIII y XIX. A “Grabatua mundu digitalean” Sympoosiumaren aktak / “El grabado en el mundo digital”. Actas del symposium. Museo Zumalakarregi Museoa, Ormaiztegui, Guipúzkoa, 2003, pàgs. 29-37.
  • Jacint Verdaguer i les arts plàstiques. A Actes del V Col·loqui sobre Verdaguer “Verdaguer i el segle”, “Anuari Verdaguer”, Universitat de Vic-Eumo Editorial, Vic 2003, pàgs. 143-155.
  • L‘escultura i les arts decoratives en els edificis de Puig i Cadafalch. A Albert BALCELLS (editor): Puig i Cadafalch i la Catalunya contemporània, Jornades Cuentífiques de l’Institut d’Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica, Barcelona 2003, pàgs. 153-160.
  • L‘auca, un mariage texte-image. A Marie-Linda ORTEGA (ed.): Ojos que ven, ojos que leen. Textos e imágenes de la España isabelina, Visor Libros/Presses Universitaires de Marne-La-Vallée, Madrid 2004, pàgs. 185-199.
  • “Marines i boscatges” i el context artístic. A Primer simposi Joaquim Ruyra, Blanes 29, 30 i 31 de Maig del 2003, Fundació Universitària Catalana d’Estiu / Universitat de Girona / Galerada, Cabrera de Mar / Barcelona / Girona 2004, pàgs. 261-273.
  • Historiografia de l’art català. A Albert BALCELLS (editor): Història de la historiografia catalana, Jornades Científiques de l’Institut d’Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica, Barcelona 2004, pàgs. 271-299.
  • Notes sobre les relacions artístiques modernes Catalunya Nord-Catalunya Sud. A Sessió de la Secció Històrico-Arqueològica a Perpinyà (20 d’octubre de 2004), Institut d’Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica, Barcelona 2005, pàgs. 53-56.
  • Présentation des trésors de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya. A Association Internationale de Bibliophilie. XXIIe Congrès, Barcelona 2001. Actes & Communications, Associació de Bibliòfils de Barcelona 2006, pàgs. 17-27.
  • Gaudí, genius loci?. A Idée nationale et architecture en Europe 1860-1919. Finlande, Hongrie, Roumanie, Catalogne [col·loqui a l’Institut Hongrois de París 2003], Presses Universitaires de Rennes, Rennes 2006, pàgs. 179-184.
  • Les primeres monografies d’artistes catalans (1877-1938). A Barcelona i els llibres. Els llibres de Barcelona [Congrés a la Universitat de Barcelona, Departament de Llengua Castellana], “Els monogràfics de Barcelona. Metròpolis Mediterrània”, núm. 7, Barcelona 2006, pàgs.60-71. (Hi ha també edició castellana)
  • Plandiura, Sala i altres col·leccionistes. El seu paper en la fixació del cànon de la pintura catalana moderna. A Col·leccionistes, col·leccions i museus, Memoria Artium, Bellaterra, Barcelona, Girona, Lleida 2007, pàgs. 263-273.
  • Comercio y difusión del arte en la España del siglo XIX. A Modelos, intercambios y recepción artística, XV Congrés Nacional d’Història de l’art (CEHA), Palma 2004 [2008], vol. I, pàgs. 543-552.
  • La crítica de arte catalana entre romanticismo y realismo. A La crítica de arte en España (1830-1936), Editorial Universidad de Granada, Granada 2008, pàgs. 29-38.
  • Rusiñol i la crítica d’art. A Santiago Rusiñol, arquetipo de artista moderno, Sociedad Estatal de Commemoraciones Culturales, Madrid 2009, pàgs. 183-202.
  • Pedro Borrell Bertran et ses dessins fantastiques. A La création artistique hispanique à l’épreuve de l’utopie (XIXe-XXIe siècles), Lansman Editeur, Toulouse 2009, pàgs. 57-64 i il·ls. 25-33. 363
  • El salvament d’obres religioses per part de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. A Conflictes bèl·lics, espoliacions, col·leccions, Universitat de Barcelona 2009, pàgs. 75-85.
  • Les influències europees en les arts plàstiques catalanes i la projecció dels artistres de parla catalana a la resta d’Europa. A Albert BALCELLS (coordinador): Els Països Catalans i Europa durant els darrers cent anys, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 2009, pàgs. 87-98.
  • Idil·lis pintats i dibuixats. A L’idil·li als segles XIX i XX. Literatura, música i arts plàstiques, Publicacions URV, Santa Coloma de Queralt 2010, pàgs. 193-210.
  • Guerra i rereguarda en l’art. 1938. A Laia ARAÑÓ (editora): Barcelona 1938 Capital de tres governs, Fundació Carles Pi i Sunyer, Barcelona 2010, vol. II, pàgs. 81-102.
  • Iconografia de la Guerra del Francès. III Congrés d’Història de Girona. A “Annals de l’Institut d’Estudis Gironins” (Girona), vol. LI (2010), pàgs. 31-50.
  • Algunas miradas artísticas –parciales- sobre España. A Facundo TOMÁS, Isabel JUSTO i Sofía BARRÓN: Mirada sobre España, Anthropos, Barelona 2011, pàg. 184-204.
  • Notas sobre la difusión del arte catalán entre los siglo9s XIX y XX a través de las exposiciones. A Fernando PÉREZ MULET & Immaculada SOCIAS (ed.): La dispersión de objetos de arte fuera de España en los siglos XIX y XX, Universitat de Barcelona  & Universidad de Cádiz, 2011, pàgs. 77-91.
  • L’art a la Revista de Catalunya. A “Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics”, Filial de l’Institut d’Estudis Catalans (Barcelona), XXIII (2012), pàgs. 197-211.
  • La clientela internacional de Anglada-Camarasa. A Immaculada SOCIAS & Dimitra GKOZGKOU (eds.): Nuevas contribuciones en torno al mundo del coleccionismo de arte hispánico en los siglos XIX y XX, Ediciones Trea, Gijón 2013, pàgs. 125-136.
  • A propòsit de l’actualitat del clàssic (II). A Cristina RODRÍGUEZ SAMANIEGO & Jorge EGEA (coords.): Diàlegs amb l’am¡ntiguitat. El clàssic com a referent en l’art i la cultura contemporànies, GRACMON-MEAM-Universitat de Barcelona, 2013, pàgs. 93-96.
  • La col·lecció d’art de la Biblioteca de Catalunya. A Bonaventura BASSEGODA i Ignasi DOMÈNECH (eds.): Antiquaris, experts, col·leccionistes i museus. El comerç, l’estudi i la salvaguarda de l’art a la Catalunya del segle XX, Medmoria Artium, Bellaterra… 2013, pàgs. 97-111.
  • Lluís Carreras Lastortras, crític literari. A Josep M. DOMINGO & Anna LLOVERA: de Realisme aproximacions i testimonis, Punctum, Lleida 2013, pàgs. 47-59.
  • Las exposiciones individuales de artistas catalanes en París (años veinte y treinta del siglo XX). A Immaculada SOCIAS & Dimitra GKOZGKOU (eds.): El arte hispánico en las exposiciones internacionales, circulación, valores y representatividad, Hugony Editore, Milano 2014, pàgs. 59-70.
  • La “neoxilografia”. A La xilografia i els ex-libris, XXXV Congrés Internacional d’Ex-libristes Catalunya, 2014. La Pineda, Vila-Seca, Tarragona 2014, pàgs.3-7 (8-11, en castellà i anglès).
  • La relació Manolo Hugué-Kahnweiler a través de l’epistolari, a Esther ALSINA GALOFRÉ & Clara BELTRÁN CATALÁN (eds.): El reverso de la historia del arte. Exposiciones, comercio y coleccionsmo (1850-1950) / El revers de la història de l’art. Exposicions, comerç i col·leccionisme (1850-1950), Ediciones Trea, Gijón 2015, pàgs. 127-140.
  • Anglada-Camarasa i Formentor. A Mònica GÜELL (dir.): Les Illes Balears: Literatura, llengua, història, arts. Actes du VIe Cngrès International de l’Association Française des Catalanistes (Université Paris-Sorbonne, 4-5 octobre 2013), Trabucaire, Canet de Rosselló 2015, pàgs. 116-124.
  • Monuments medievals a la pintura catalana del segle XIX. A Rosa ALCOY (ed.): L’art medieval en joc, EMAC / Universitat de Barcelona Edicions, Barcelona 2016, pàgs. 231-244.
  • El Romanticisme a la Masia d’en Cabanyes i altres consideracions. A Francesc Fontbona et al.: La Masia d’en Cabanyes. Arquitectura i col·leccions singulars, Consell Comarcal del Garraf – Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, Vilanova i la Geltrú 2016, pàgs. 8-13.
  • La colección de pintura catalana en la Hispanic Society of America, de Nueva York. A Perspectivas y reflexiones sobre el coleccionismo de Archer Milton Huntington (1870-1955), “Cuadernos de Arte e Iconografia” (Madrid), tomo XXIV, núm. 47 (1er. Semestre de 2015).
  • Galeries d’art.  Barcelona1870-1939. A Yolanda PÉREZ CARRASCO (ed.) : Agents i comerç d’art. Noves fronteres, Ediciones Trea, Gijón 2016, pàgs. 117-124.
  • La institucionalización de la Vanguardia (apuntes). A HENARES, Ignacio & CAPARRÓS, Lola (eds.): Campo artístico y sociedad en España (1836-1936). La institucionalización del arte y sus modelos, Editorial Universidad de Granada, 2016, pàgs. 455-474.
  • Hermen Anglada-Camarasa, col·leccionista de pintura i dibuix. A Bonaventura BASSEGODA i Ignasi DOMÈNECH (eds.): Agents del mercat artístic i col·leccionistes. Nous estudis sobre el patrimoni artístic de Catalunya als segles XIX i XX, Memoria Artium, Bellaterra… 2017, pàgs. 13-29.
  • Hermen Anglada-Camarasa (11.09.1871-17.07.1959). A 1º Congresso Internacional Amadeo de Souza Cardoso, CITCEM, Porto 2018, pàgs. 876-99.
  • La col·lecció pictòrica de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País. A Bonaventura BASSEGODA i Ignasi DOMÈNECH (eds.): Mercat del art, col·leccionisme i museus 2018, Museus de Sitges / Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra-Sitges 2019, pàgs. 171-190.
  • L’historiador de l’art. A Taula rodona sobre Benet a la Biblioteca de Catalunya, “Quaderns Rafael Benet” (Barcelona”) 38 (2020), pàgs. 6-9.
  • L’obra d’Anglada-Camarasa en l’entorn de Cambó. A Bonaventura BASSEGODA i Ignasi DOMÈNECH (eds.): Mercat del art, col·leccionisme i museus 2023, Museus de Sitges / Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra-Sitges 2024, pàgs. 65-78.