Francesc Fontbona de Vallescar.

Borja de Pedro, gravador

Borja de Pedro, en una fotografia força recent

He sabut massa tard que aquest any passat 2021, el mes d’abril, la Covid s’emportà, a Tudela (Navarra), l’artista aragonès Borja de Pedro, als setanta-sis anys.

Era bàsicament un gravador, i molt inquiet, un creador independent, amb un món molt propi, expressiu i alhora potser surrealista, al marge de les modes. Nascut a Saragossa el 1945, s’havia format a la Escuela de Artes y Oficios de la capital d’Aragó, al Conservatori de les Arts del Llibre de Barcelona i al Centre Internacional del Gravat de Ginebra. Visqué molts anys a Barcelona, on havia preparat els seus gravats, els seus llibres d’artista i també pintures, i hi havia fet classes.

En la seva obra hi ha força títols, normalment de literatura, il·lustrats amb diverses tècniques de gravat, però la majoria en ser tiratges molt limitats han tingut una circulació gairebé secreta. N’esmentaré uns quants: Danza de las gigantas amorosas, sobre text de Camilo José Cela (1975);  Libro de Sinera, en text bilingüe de Salvador Espriu (1977); Lo Dolmen de Sant Jordi, sobre un poema de Verdaguer, on compartí tasca amb altres artistes (1977); Baal Babilonia, sobre una obra de Fernando Arrabal (1980); Clamor. Tiempo de historia, sobre poemes de Jorge Guillén (1982); Diez poemas para el nieto Malcolm, de Carlos Barral (1984); Cant espiritual, de Joan Maragall (1986); Reloj de arena, reloj de sol, reloj de sangre, de nou sobre un text de Cela (1989); Fuji Yama: homenaje a Hokusai, on col·laborà amb Kouji Ochiai (1998) o Diario de náufrago, de José Antonio Labordeta (2000?).

Portada i frontis de Reloj de arena, reloj de sol, reloj de sangre, de C.J.Cela (1989)

El primer llibre que va fer per Cela, va haver de guanyar-se el dret de fer-lo, passant una mena d’examen del novel·lista que, entre altres coses li va dir taxativament que si no coneixia l’obra i la tasca de Jaume Pla no li permetria il·lustrar un llibre seu. Per sort Borja coneixia prou bé la figura del gran mestre del gravat i passà el sedàs. Anys després fou Cela qui li proposà fer-ne l’altre, que seria un llibre maleït a causa del seu alt voltatge eròtic.

Borja de Pedro va fer també llibres d’artista de petit format com El fotógrafo volador (1981); El diletante y ecléctico desastre africano, amb text d’Enrique de Pedro; un catàleg calcogràfic de la seva mateixa Bibliofilia gráfica [1985]; Viatge intern (1989) o Viaje al Horizonte (2002). En els tres primers assajà un sistema de fer llibres absolutament obsolet, propi de l’època dels incunables: el llibre tabel·lari, el que volia dir amb text i imatge gravats conjuntament a les matrius, sense utilitzar doncs els tipus mòbils introduïts per Gutemberg; només que els dos primers eren xilogràfics i el catàleg era fet en matrius metàl·liques.

Espejismo, aiguafort i burí (1996), 350 x 503 mm (la petjada)

Fou tal el seu prestigi en el camp del gravat que en la nova edició de bibliòfil de la Máscara real de De Fehrt, del 1978, peça antològica de la calcografia catalana del segle XVIII, fou ell l’encarregat d’estampar els venerables coures setcentistes.

Ell tenia casa a Añón, un poble del Moncayo, amb poc més de dos-cents habitants. I un bon dia va dir-me que s’ho venia tot i se n’anava a viure a l’extrem Orient definitivament. Passà per la Índia, Viet-Nam, Cambodja, i s’establí al Japó, on continuà la seva obra, entre 1991 i 1998. Allà va fer Colophon de Gutemberg (1991) i l’esmentat Fuji Yama. Homenaje a Hokusai (1998).

Captura de pantalla de video del retrat de Gandhi que pintà amb bicicleta a Kioto.

També al Japó va fer una obra singular molt fora del comú: el retrat de Gandhi, de grans dimensions, que va pintar a Kioto amb la roda davantera d’una bicicleta, mullada en pintura a través d’uns corrons que es va inventar. L’obra l’enllestí després de quantitat de passades pedalant en cercles damunt d’una gran superfície de paper estesa al terra, en la que anava sobreposant els diferents tons, tot aprofitant el seus coneixements de l’efecte de la superposició de tintes pròpia del gravat en colors.  Feliçment  en tenim un reportatge visual, un vídeo, sobre el procés d’elaboració, que el va editar el 2008. (Vegeu-ho al Youtube  https://www.youtube.com/watch?v=UgHFlTkf-2g )

L’estada a Orient, però no va ser definitiva com primer havia dit, i al seu retorn a casa, altre cop s’instal·là a Añón, però ja no ens vàrem trobar més.

Borja de Pedro creia en el llibre i el gravat gairebé com en una religió, però també era un gran degustador de la vida, malgrat el seu aspecte adust i circumspecte. Va viure el seu art sense preocupar-se massa de treure’n un profit material, i bé que si s’esqueia feia exposicions, per això tampoc arribà al públic massivament més que a un grapat de bibliòfils i amics. I com que era un assidu de la Biblioteca de Catalunya, allà es conserva, a la Unitat Gràfica, una bona selecció de la seva obra.

4 comentaris

  1. Francesc Albardaner i Llorens

    En Borja de Pedro va ser amic de la meva cosina Esther Albardané i per això el vaig conèixer.
    Era un veritable bohemi, però fora de context, Jo crec que va néixer un segle tard. La seva conversa era un gavadal d’idees volgudament surrealistes. Era una bellíssima persona i em sap greu que hagi traspassat tan aviat. Quan va morir l’Esther l’any 2003 li vaig perdre la pista. Descansi en pau.

  2. victor oliva

    Quina tristesa, en Borja era un artista savi, vam ser bons amics, i coincidiem amb força idees i ideals. Recordo el seu pis de Consell de Cent, al menjador, els mobles, un poc arcaics, estaven pintats a les parets i marcs de les portes en 3D, físicament no existien, una visió fantàstica, una delícia. Va ser generós, esplèndit. La seva obra bibliofílica era finesa i luxe. El seu exlibris, un petó estava carregat de força i moviment… bon viatge Borja san. Una abraçada immensa amic.

  3. Reis Fontanals Jauma

    Un text suggerent i molt ben escrit i documentat. Gràcies per aquest article sobre aquest gravador que no coneixia.

  4. Roser Pintó Fàbregas

    Recordo que la 1a feina que vaig fer, quan vaig entrar a Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya, va ser catalogar els llibres de bibliòfil de Borja de Pedro, d’ això se’n diu entrar amb bon peu!

Respon a Francesc Albardaner i Llorens Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *